El teatre de la Renaixença: culte, popular i sainet

Resum

El text explica el teatre català de la Renaixença, dividit en teatre culte (romàntic i realista) i teatre popular, centrat en el sainet. Presenta les característiques de cada corrent, la llengua utilitzada, els autors més destacats a Catalunya i al País Valencià i la influència del sainet en altres gèneres.

Punts clau

El teatre de la Renaixença va tenir molt èxit gràcies a l'interès de la burgesia i la menestralia urbana.
El teatre culte es divideix en Romanticisme (drames històrics) i Realisme (retrat fidel de la societat contemporània).
El teatre popular reproduïa la llengua del carrer, amb expressions col·loquials, frases fetes i castellanismes.
El sainet és una peça curta, còmica i d'un sol acte, que se solia representar entre dos actes o al final d'una funció.
El sainet reflecteix el pas d'una societat monolingüe valenciana a un procés de bilingüisme diglòssic.
Autors destacats: Àngel Guimerà, Víctor Balaguer, Josep Robrenyo, Francesc Renart, Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalante.

Posa't a prova

El Teatre de la Renaixença

Durant la Renaixença, el teatre va tenir un gran èxit a causa, principalment, de l'interès que hi van mostrar classes socials en auge, com la burgesia i la menestralia urbana.

El Teatre Culte

La producció teatral culta es reparteix, fonamentalment, entre els dos moviments estètics: el Romanticisme i el Realisme. Els dos corrents comparteixen alguns trets semblants, com l'ús d'una llengua complexa i arcaica i el retrat de les passions humanes.

Teatre Romàntic

Destaquen drames històrics on es retraten personatges de gran ressò que pertanyen a uns temps passats i gloriosos. Víctor Balaguer, Don Joan de Serrallonga (1868).

Teatre Realista

Es dedicava a retratar amb fidelitat la societat del seu temps, s'ambientava en el present. Àngel Guimerà.

El Teatre Popular

Descrivia escenes de la vida diària i quotidiana, amb una fidelitat tan extrema en la reproducció de la realitat que determinava el model de llengua utilitzat. Els autors defensaven l'aparició en els textos literaris de la llengua que es parlava al carrer en ambients i registres col·loquials. Per això, trobem expressions vulgars, frases fetes, castellanismes. Tenia l'origen en les representacions que durant el segle XVIII es duien a terme a cases particulars, patis, sales de ball o convents religiosos. Les peces que més es representaven eren de caràcter còmic i tenien com a protagonistes gent de classe popular. A les Illes triomfava l'entremès, mentre que a les nostres terres i a Catalunya el sainet.

El Sainet

Una peça curta de caràcter burlesc i humorístic.

Tenia com a únic propòsit divertir i fer riure el públic.
L'argumentació es basava en situacions que es repetien sovint i en personatges arquetípics, pertanyents principalment a les classes socials que solien acudir-hi i a les quals els agradava veure's reflectides en situacions còmiques.
Constava d'un acte únic i se solia representar entre dos actes o al final d'una funció teatral.

Va ser un mirall de la realitat psicològica i sociolingüística del moment. Retratava en clau d'humor el pas d'una societat urbana monolingüe valenciana a una que ja patia un procés de bilingüisme diglòssic. L'esforç dels personatges de classe popular per parlar en castellà i les incorreccions que cometien provocaven un efecte còmic.

Va ser la base del teatre polític, la sarsuela i la comèdia de costums.

Autors a Catalunya

Josep Robrenyo, Francesc Renart.

Autors a València

Francesc Palanca i Roca (Dos gotes d'aigua i El secret de l'agüelo), Josep Bernat i Baldoví (L'agüelo Pollastre i El virgo de Vicenteta) i Eduard Escalante.

Preguntes freqüents

Quines són les característiques del sainet?

El sainet és una peça curta d'un sol acte, de caràcter burlesc i humorístic, que tenia com a únic propòsit divertir el públic. Es basava en situacions repetides i personatges arquetípics de les classes populars.

Quina és la diferència entre el teatre culte i el teatre popular?

El teatre culte es repartia entre el Romanticisme, amb drames històrics, i el Realisme, que retratava el present. El teatre popular, en canvi, descrivia escenes de la vida quotidiana amb una llengua col·loquial i pròxima al carrer.

Quins autors van escriure sainets a València?

Els autors valencians citats són Francesc Palanca i Roca, Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalante.