Tecnologies de Comunicació Sense Fils: IR, Wi-Fi, Bluetooth, Mòbil

Llum Infraroja

La llum infraroja és un tipus de radiació electromagnètica d'una longitud d'ona (λ) més petita que la llum visible i més gran que les microones.

Comunicació Infraroja

Un equip emissor transforma les dades que cal enviar en una codificació 0 (LED apagat) i 1 (encès). Quan l'equip receptor rep la llum, transforma la seqüència en dades. Donat que els bits d'informació s'encenen un darrere l'altre, és un tipus de comunicació en sèrie.

Tipus de Comunicació Infraroja

• Punt a Punt (IrDA)
• Quasidifusa
• Difusa

IrDA

IrDA defineix un estàndard físic en la forma de transmissió i recepció de dades per raigs infraroigs. Són compatibles amb una àmplia gamma de dispositius elèctrics, informàtics i de comunicacions, i permeten la comunicació bidireccional entre dos extrems a velocitats que oscil·len entre els 9,6 i els 4 Mbps. Permeten la transmissió encara que hi hagi obstacles entre l'emissor i el receptor, permetent així la utilització de maquinari com ara ratolins i teclats.

Característiques d'IrDA

• Con d'angle estret de 30º.
• Opera a una distància de 0 a 1 metre.
• Connexió universal sense cables.
• Comunicació punt a punt.

Wi-Fi

Wi-Fi és un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions de xarxes locals sense fils (WLAN) emprant ones electromagnètiques.

Elements Bàsics del Wi-Fi

• Router equipat amb ports Ethernet i antena Wi-Fi.
• Aparells (ordinadors, impressores, etc.) equipats amb un dispositiu Wi-Fi o connector Ethernet.

Perquè funcioni, cal configurar el router i els aparells. És important un sistema de seguretat en les connexions sense cable, per tal que només hi puguin accedir els equips que desitgem.

Funcionament del Wi-Fi i Ones Electromagnètiques

Les ones electromagnètiques s'originen a partir de l'expulsió a l'espai de manera intermitent o vibratòria, amb freqüències elevades, de camps elèctrics i magnètics simultàniament. No necessiten un medi material per ser propagades o transmeses. Les ones electromagnètiques tractades adequadament solen ser l'element portador d'informació sonora (ràdio) o d'imatges (televisió), etc.

Per això, a través d'un dispositiu, l'oscil·lador, es genera una ona d'alta freqüència, anomenada portadora, capaç de propagar-se a l'espai. La funció d'aquesta nova ona serà la de transportar les dades. Les dues ones es mesclen en un modulador i s'emeten a l'espai a través de l'antena emissora. Els receptors fan la feina contrària: separen l'ona portadora de la que conté el senyal elèctric que porta les dades. Hi ha dos sistemes per modular el senyal de la portadora: el de modulació per amplitud o AM i el de modulació per freqüència o FM.

Bluetooth

Bluetooth és una especificació industrial de comunicació sense fils (IEEE 802.15) per a la transmissió de veu i dades mitjançant radiofreqüència (2,5 GHz) per a distàncies curtes.

Característiques de Bluetooth

• Sistema que consumeix poca energia.
• Al funcionar amb radiofreqüència, els dispositius no han d'estar alineats per comunicar-se.
• Tecnologia poc costosa que permet, per tant, ser integrada a multitud d'aparells (ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals).

Comunicació Mòbil

La telefonia mòbil consisteix en la combinació d'una xarxa d'estacions transmissores-receptores de ràdio (repetidors, estacions base o BTS) i una sèrie de centrals telefòniques de commutació de 1r i 5è nivell (MSC i BSC respectivament), que possibilita la comunicació entre terminals telefònics portàtils (telèfons mòbils) o entre terminals portàtils i telèfons de la xarxa fixa tradicional.

Segons les bandes o freqüències en les quals opera el mòbil, podrà funcionar en una part o una altra del món.