El teixit industrial a Espanya i Catalunya
El teixit industrial a Espanya i a Catalunya
Indústria manufacturera: S'anomena indústria manufacturera a aquella indústria que es dedica a la transformació de matèries primeres en productes i béns acabats, llestos per ser distribuïts i consumits.
Indústria extractiva: Es coneix com a indústria extractiva aquella indústria dedicada a l’extracció i explotació dels recursos del subsòl, aquesta indústria se situa a zones geogràfiques de permeten el seu funcionament, en molts casos no queda repartida de manera igual a un territori.
Indústria energètica: La societat moderna consumeix grans quantitats de combustible i la indústria de l'energia n’és una part crucial. El sector energètic a Espanya suposa un 2,5% del PIB del país.
Indústria de la construcció: Es defineix com la indústria que porta a terme la construcció d'una infraestructura. A Espanya, abans de l'última crisi, entre 1981 i 2005, va ser quan es van produir els dos grans moments de creixement del sector, un entre els anys 1985 i 1991, i un altre de 1994 a 2008.
Indústria lleugera: Classificació feta segons el tonatge de les matèries primeres que fa servir. No necessita grans instal·lacions.
Indústria semilleugera: Classificació feta segons el tonatge de les matèries primeres que fa servir. Treballa amb productes semielaborats, per tant el pes és menor.
Indústria pesant: Classificació feta segons el tonatge de les matèries primeres que fa servir. Treballa amb grans quantitats de primeres matèries que transforma en productes semielaborats. Aquesta activitat productiva requereix una gran inversió de capital, aigua, energia, mà d'obra i gran quantitat de materials.
Sectors industrials a Catalunya
Sector primari: El sector primari en Catalunya es centra principalment en l'agricultura i la ganadería. Les tendències en el sector agrari són: el descens de la superfície conreada, l'augment de la superfície de regadiu, l'augment de la mida de les explotacions i la millora de la renda agària. Les característiques actuals són la diversificació amb molts subsectors i la importància de la ramaderia intensiva.
Sector secundari: El sector secundari de Catalunya està altament industrialitzat i es centra principalment en la producció de béns manufacturats. Les tendències experimentades els darrers anys pel sector són: l'obertura als mercats europeus, la deslocalització selectiva, l'evolució positiva de tots els sectors i la presència creixent de les empreses multinacionals. Les característiques actuals són la seva estructura productiva diversificada amb 2 grans subsectors, el domini de la indústria transformadora, la concentració industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona,...
Sector terciari: El sector terciari a Catalunya es refereix principalment als serveis. La regió compta amb una economia turística molt desenvolupada, gràcies a la popularitat de les ciutats com Barcelona, Girona i Tarragona. Algunes tendències que ha experimentat durant els darrers anys són: El protagonisme dels centres comercials, les noves formes de venda,... Alguna de les característiques principals són, el domini de la petita empresa, el creixement de la demanda turística, la diversificació de l'oferta, les línies aèries de baix cost,...
Els espais i l'activitat turística a Catalunya i Espanya
El turisme té un pes important en l'economia catalana, atès que Catalunya és una destinació turística principal. En efecte, el consum dels estrangers al territori representava un 6,4 % del PIB l'any 2019. La crisi sanitària, durant el 2020, ha impactat molt negativament en aquest sector. Això ha fet que el seu pes suposi només l'1,4 % del PIB, ja que les limitacions de moviment, i les mesures de distanciament social per prevenir la propagació del virus, han dificultat enormement el desenvolupament de l'activitat turística.
El turisme estranger ha estat el més perjudicat, pel fet que les restriccions a la mobilitat internacional durant el 2020 van ser més estrictes i es van perllongar més en el temps. El nombre de turistes estrangers va caure un 80 % anual i la seva despesa un 82,9 %, una caiguda sense precedents.
D'altra banda, el turisme domèstic ha mostrat un millor comportament perquè va estar restringit durant menys temps que l'estranger.
Taxa turística: La taxa turística és un impost directe que s’aplica a alguns serveis relacionats amb els visitants i turistes d'una ciutat o regió. S'afegeix, per exemple, a l'import de les pernoctacions d'hotel, a un passatge de creuer o a un bitllet d'avió. El seu import varia segons la categoria del servei i sol estar comprès entre algunes desenes de cèntims i diversos euros.
Turismofòbia: Aquest concepte defineix les actituds en contra del turisme que es desenvolupen a llocs on es produeix massificació i saturació turístiques i que poden incloure fins i tot actes de vandalisme, protestes o incidents i atacs contra els llocs i les infraestructures turístiques. A Barcelona fa uns anys que els residents d’alguns barris (Barri Gòtic, Barceloneta, etc.) s’han organitzat per protestar contra el “monocultiu” turístic i les seves conseqüències.
L’espai rural català i espanyol
Conreus herbacis: Són aquells que estan constituïts per plantes herbàcies, és a dir, per aquelles que tenen aspecte o característiques de les herbes. Es poden classificar en diferents tipus segons la seva semblança i ús: cereals, lleguminoses, cultius industrials, patates. A Espanya els conreus herbacis representen el 53% de la superfície cultivada. Predominen a Aragó, Andalusia, Castilla i Lleó i Catalunya.
Conreus llenyosos: Són un conjunt de conreus els quals tenen una tija llenyosa i un aspecte dur i sòlid. Alguns dels tipus de conreus llenyosos són: la vinya, l’olivar, els fruiters de fruit sec,... Els cultius llenyosos són els segons més cultivats a Espanya, on destaca l’olivar.
Agricultura tradicional: Model de producció agrícola principal de les distintes societats al llarg de la història caracteritzat per l'endarreriment tècnic i tecnològic, que comporta poca eficiència en la producció. Actualment, aquest tipus d'agricultura ho practiquen països subdesenvolupats
Agricultura de mercat: Tipus d'agricultura en que la producció està destinada a ser venuda i l'autoproveïment és un aspecte secundari. A diferència de la de subsistència, aquesta es caracteritza per una elevada capitalització, per l'ús de tècniques i tecnologia modernes.
Agricultura de secà: L'agricultura de secà és un tipus d'agricultura en que l'ésser humà no contribueix a la irrigació dels camps, sinó que només utilitza la que prové de les precipitacions. Aquest tipus d’agricultura és pròpia tant de zones humides de clima atlàntic on les precipitacions aporten tota l’aigua necessària pels cultius
Agricultura de regadiu: És un tipus d’agricultura en que es subministra aigua als cultius per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantacions i un major rendiment per hectàrea.