Temple d'Atenea Niké i Discòbol: Art i Estil de la Grècia Clàssica

Temple d'Atenea Niké

Funció

La funció principal del temple era religiosa, acollir la deessa Atenea Niké i rendir-li culte. En un context de guerra, la seva funció simbòlica era encara més important: consagrar el temple a la Victòria amb una finalitat màgica, encaminada a propiciar l'ajut dels déus en la guerra en favor d'Atenes i refermar la cohesió militar dels ciutadans atenesos.

Característiques

El temple respon a les característiques de l'època clàssica grega:

• Racional: Basat en càlculs matemàtics precisos, amb predomini de línies rectes que busquen l'equilibri entre la verticalitat de les columnes i l'horitzontalitat de l'entaulament. L'home busca ordenar la natura, presidir el paisatge i civilitzar.
• Humanitzat: Fet a escala humana, amb proporcions humanes, sense el colossalisme i la monumentalitat de l'art oriental (egipci, mesopotàmic o persa).
• Estètic: Busca l'harmonia i l'equilibri de les formes. Repetició de models de temples, establint ordres com el jònic, per a la perfecció. L'estètica era una qualitat religiosa per als grecs, per això l'aplicaven als seus temples, considerant l'art sagrat.

Discòbol de Miró

Anàlisi Formal i Estilístic

Descripció: Un atleta nu a punt de llançar un disc.

Composició: El cos de l'atleta forma una línia corba (S) i un arc, donant sensació de moviment (rhytmos). L'autor mostra l'atleta amb el disc a punt de llançar-lo, no li interessa com es llança el disc, sinó mostrar l'atleta en moviment. Es perd la frontalitat i la verticalitat.

Miró realitza un bon treball anatòmic: molt detallat, seguint el cànon de bellesa de Policlet (7 vegades el cap), marcant tots els músculs en tensió.

Els cabells són rínxols geomètrics sense diferenciació, amb certa calma inexpressiva al rostre que contrasta amb el cos tensionat. El cap i l'expressió conserven trets del període arcaic. Amb el cos vol copsar el moviment per distingir-se de l'època arcaica.

En l'original de bronze no calia el suport, necessari en les còpies a causa del pes del material.

Estil: Inici del període clàssic, amb les principals característiques: actitud natural, braços desenganxats del cos en posicions diferents, contrapposto, cap sense frontalitat, figura amb moviment contingut i cànon anatòmic de bellesa present.

Interpretació i Funció

Representa un atleta ideal (Jacint, mort als Jocs Olímpics dedicats a Apol·lo) en la seva plenitud física. Tema comú en l'escultura de l'època i del període anterior (Kuroi). Funció estètica i decorativa, per ser contemplat en un lloc important de la ciutat. Demostra la importància dels Jocs Olímpics i l'aspecte físic (cos atlètic) per als grecs. També demostra el moviment.