Templet de Sant Pietro in Montorio: Anàlisi i Interpretació

Sant Pietro in Montorio

Documentació general

Nom: Sant Pietro in Montorio
Arquitecte: Donato Bramante (1444-1514)
Cronologia: 1502
Localització: Roma (Itàlia)
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Materials: Pedra, marbre (base i capitell de les columnes), granit (fust de les columnes)
Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
Dimensions: 4,50 m (diàmetre de la cúpula i del cilindre central)

Referents històrics

Després de la presa de Milà pels francesos i el període de Savonarola a Florència, la capacitat artística passa a la Roma dels papes Juli II i Lleó X. Roma ja no és per veure i estudiar les ruïnes clàssiques, sinó la ciutat on es porten a terme les obres més importants del període. El saqueig de Roma per les tropes de l'emperador Carles V inicia una època de turbulències polítiques i religioses marcada per la Reforma Protestant i la greu crisi política que comporta (guerres de religió). La Contrareforma Catòlica va ser la resposta al trencament definitiu de la unitat del cristianisme occidental.

Estil

És una arquitectura d'estil renaixentista. El Renaixement és l'art sorgit a Itàlia al segle XV, fonamentat en els criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista. L'estudi del Renaixement s'estructura en tres fases: Primer Renaixement (tot el segle XV), Alt Renaixement (període molt breu, al qual pertany el templet de Bramante) i Cinquecento. En l'Alt Renaixement, Roma i Florència són els centres artístics més importants. Apareix el concepte de geni, de l'home capaç de crear obres d'art sense ajustar-se a cànons i normes. Bramante és considerat el creador de l'arquitectura de l'Alt Renaixement. El temple de Sant Pietro es converteix en un model a imitar durant tot el Cinquecento per la seva sobrietat decorativa, que l'aporta a eliminar els elements superflus, i per la creació d'un espai arquitectònic simètric i unitari des de tots els punts de vista.

Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

Setze columnes d'ordre toscà s'alcen damunt d'un sòcol esglaonat i suporten l'entaulament que, seguint el model clàssic, consta d'arquitrau, fris i cornisa. El mur circular de la cel·la és envoltat per pilastres adossades. Al pis superior, el tambor suporta la cúpula nervada de mitja esfera coronada per una llanterna.

Espai exterior i interior

El temple es pot dividir en dos pisos. El primer comença amb una escalinata circular que limita el peristil de setze columnes i l'entaulament clàssic format per un arquitrau, un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades amb imatges dels instruments del martiri de Sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana, i una cornisa.

El pis superior s'inicia amb una balustrada que envolta un cos cilíndric que fa les funcions de tambor i que dona lleugeresa al conjunt. Tant els murs com el tambor tenen una sèrie de finestres obertes, finestres cegues, nínxols i fornícules.

Damunt d'aquest segon pis, s'aixeca una cúpula de mitja esfera, els nervis de la qual conflueixen en una llanterna.

A l'interior hi ha una única cel·la de planta circular amb pilastres adossades al mur. Els escassos quatre metres i mig de diàmetre.

Il·luminació

La il·luminació de l'interior és lateral a través de quatre finestres a les dues alçades. La cripta s'il·lumina amb una claraboia al centre de la capella. La incidència de la llum provoca jocs de llum i ombra.

Concepció de l'espai

Bramante cerca en el templet una concepció de l'espai simètrica i unitària.

En un primer moment, Bramante va plantejar emmarcar la seva obra en un pati circular que potenciés la monumentalitat del llenguatge clàssic. Això no es va dur a terme i el templet va quedar atrapat a l'interior del claustre rectangular. En la situació actual no pot ser observat en la distància.

Interpretació

Contingut i significat

Fou finançat pels reis catòlics per tal de commemorar el martiri de Sant Pere i simbolitza la fundació de l'Església. Per aquest motiu s'alça al lloc on, segons la tradició, va ser crucificat el sant: el Mont Janícul.

Funció

No tenia una funció pràctica, és un monument commemoratiu i votiu per exaltar la figura de Pere com a pontífex de Roma. També és una manifestació humanista en expressar significats cosmològics de caràcter platonitzant.