El Segon Teorema de l'Economia del Benestar i l'Equitat
Segon teorema de l'economia del benestar: Equitat i mercat
El segon teorema de l'economia del benestar s'ocupa dels temes relacionats amb l'equitat:
Quan els individus o la societat no estan d'acord amb la distribució de la renda que resulta del lliure funcionament de l'economia de mercat, l'Estat ha de canviar la dotació inicial de recursos existent en la societat, però sense interferir en el lliure funcionament dels mercats competitius.
- Això acabaria donant lloc a una distribució equitativa del benestar des del punt de vista social.
- En la pràctica, la redistribució que proposa aquest teorema és gairebé impossible d'executar.
- L'Estat acaba realitzant redistribucions ex post a través d'impostos i despesa pública, en lloc de fer redistribucions ex ante (això és degut a la necessitat d'una gran quantitat d'informació i a les grans pertorbacions que provocaria).
Consideracions sobre la propietat
- a) Només s'ha donat un canvi en la distribució inicial de recursos en períodes revolucionaris (ex: Revolució Francesa, Revolució Russa i desamortització espanyola del s. XIX), perquè els drets de propietat han de ser estables. Una de les funcions de l'Estat és preservar el dret de propietat.
- b) El que demanda la societat és una distribució estable de la propietat i uns drets que la protegeixin.
Eficiència vs. Equitat
El primer teorema s'ocupa de qüestions relatives a l'eficiència assignativa i el segon s'ocupa de qüestions relatives a l'equitat. Els mercats no sempre garanteixen l'eficiència en el sentit de Pareto. Les fallades de mercat són:
- Competència imperfecta: Mercats amb pocs oferents i/o elevades barreres d'entrada (economies d'escala, costos enfonsats, progrés tècnic).
- Informació incompleta o asimètrica: Manca de racionalitat dels individus davant de certs béns, mala formació de les preferències individuals, i informació costosa o insuficient sobre alguns béns.
- Béns que generen externalitats:
- Externalitats negatives: CMg privat < CMg social. Es produeix o consumeix més del socialment necessari.
- Externalitats positives.