Teoria Cel·lular i Divisió Cel·lular: Mitosi i Meiosi

1.1 Teoria Cel·lular

Segle XVII → Robert Hooke (inventor del microscopi òptic) descobreix les cèl·lules vegetals (suro).

Schwann estableix la teoria cel·lular:

• La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius, els dona forma.
• La cèl·lula és la unitat fisiològica dels éssers vius, realitza les seves funcions.
• Tota cèl·lula prové d’una altra preexistent per la divisió cel·lular.
• La cèl·lula és la unitat genètica dels éssers vius, porta la informació hereditària.

1.2 La Cèl·lula Eucariota

Membrana plasmàtica → és la part externa de la cèl·lula i s’encarrega de la protecció, aïllament i intercanvi de substàncies amb l’exterior de la cèl·lula.

Citoplasma → líquid format majoritàriament per aigua, proteïnes i substàncies minerals.

Reticle endoplasmàtic → conjunt de sacs aplanats i conductes tubulars. Si duu ribosomes adossats s’anomena rugós, si no llis. En el rugós es sintetitzen proteïnes, mentre que al llis intervé en la síntesi dels lípids.

Mitocondris → forma esfèrica amb doble membrana. Hi té lloc la respiració cel·lular, procés a partir del qual la cèl·lula obté energia.

Cloroplasts (vegetal) → grànuls de forma ovalada amb doble membrana on es fa la fotosíntesi.

Vacúols → vesícules membranoses a l’interior on s’acumulen diferents productes com aigua, substàncies de reserva o pigments.

Lisosomes → vesícules membranoses, procedents de l’aparell de Golgi, que contenen enzims digestius que, per hidròlisi, transformen molècules complexes en altres de més senzilles.

Aparell de Golgi → està format per conjunts de cisternes aplanades i apilades. S’hi acumulen substàncies procedents del reticle endoplasmàtic i se secreten a l'exterior per mitjà de petites vesícules que es formen a la perifèria.

Nucli → té una membrana igual a la cèl·lula però doble. Conté el líquid nucleoplasma (format majoritàriament per aigua) i l’ADN (DNA), que es pot presentar de dues formes:

• Com una cadena anomenada cromatina
• Com cromosomes

1.3 Cromosomes

Fragments d'ADN que porten informació hereditària.

Cada espècie té un nombre determinat de cromosomes → els humans tenen 46 cromosomes i 23 parells.

22 parells són autosomes (iguals en els dos sexes) → 1 parell d'heterocromosomes (sexual) (XX → dones, XY → homes).

Els humans són → diploides (parelles de cromosomes) i haploides (cromosomes individuals).

Cariotip → una imatge del conjunt de cromosomes d’una espècie ordenats.

Tipus de cromosomes: metacèntrics, submetacèntrics, acrocèntrics i telocèntrics.

1.4 Mitosi

És la divisió cel·lular. A partir d’una cèl·lula mare es formen dues cèl·lules filles amb la mateixa dotació cromosòmica.

1ª fase → Profase

Es fan visibles els cromosomes de la cèl·lula i comença a desaparèixer la membrana nuclear. Es forma una estructura anomenada fus acromàtic.

2ª fase → Metafase

Els cromosomes, totalment condensats, es disposen al centre de la cèl·lula, formant la placa equatorial i s’adhereixen pel centròmer a les fibres del fus acromàtic.

3ª fase → Anafase

Les cromàtides germanes de cada cromosoma se separen i es dirigeixen a pols oposats de la cèl·lula arrossegades pels filaments del fus acromàtic.

4ª fase → Telofase

Reapareix el nuclèol i es comença a formar la membrana nuclear. Desapareix el fus acromàtic i els cromosomes es descondensen per construir de nou la cromatina. Es divideix el citoplasma → citocinesi.

1.5 Meiosi

És el procés de formació de cèl·lules sexuals o gàmetes i són 2 mitosi consecutives. El resultat són cèl·lules amb la meitat del número de cromosomes, és a dir, 23.