Teoria del coneixement de David Hume: Els 5 principis

Els 5 principis de la teoria del coneixement de Hume

Podem resumir la teoria del coneixement de Hume en 5 principis:

• Principi empirista: L’experiència (impressions) és l’origen (empirisme psicològic) i el límit del nostre coneixement (empirisme epistemològic).
• Principi d’immanència: Hume, com Descartes, pensa que només coneixem les nostres representacions mentals, no les coses directament; només coneixem impressions i idees.
• Principi de còpia: Totes les nostres idees són còpies, més febles, de les nostres impressions; per tant, no tenim idees innates.
• Principi d’associació d’idees: Les idees s’associen en la ment seguint tres lleis: semblança, contigüitat i causa-efecte.
• Principi de negació de les idees generals: Hume defensa un plantejament nominalista; les idees generals i abstractes només són noms. No existeixen conceptes generals.

Crítica als conceptes metafísics racionalistes

Una vegada Hume ha analitzat la naturalesa humana i ha establert els mecanismes de coneixement, es decideix a aplicar els resultats obtinguts als conceptes de la metafísica racionalista.

El seu objectiu serà desbaratar la confiança exagerada que havien mostrat els racionalistes en les capacitats de coneixement de l’ésser humà, i mostrar els vertaders límits del nostre coneixement. Anirà desmuntant els fonaments dels principals conceptes i principis de la metafísica. Ho va fer de la següent manera:

1. Crítica al concepte de causalitat necessària

Hume va criticar la concepció tradicional del concepte de "causa" i, especialment, la possibilitat de conèixer aquest concepte a priori, així com la concepció segons la qual hi ha un lligam real i necessari entre la causa i l'efecte.

Gran part de la filosofia, però també de la ciència, està construïda sobre un pilar fonamental: el principi de causalitat. Aquest és un principi bàsic que es donava per fet com una característica de les coses. Hume demostrarà que no és una característica de les coses, sinó un simple hàbit psicològic.

La crítica al concepte de causa és una conseqüència forçosa del criteri humeà. En classificar els elements del coneixement en impressions i idees, Hume estava fonamentant l’empirisme més radical. Si volem saber si una idea és veritable, el que hem de saber és de quina impressió prové. El límit del nostre coneixement són les impressions.