Teoria de l'evolució de Darwin i proves evolutives
La teoria de Darwin
Darwin: les espècies varien i algunes s'extingeixen, l'evolució es desenvolupa de manera gradual, els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un ancestre comú, l'evolució és el resultat del procés de selecció natural, basat en la supervivència dels més ben adaptats.
Fases de la selecció natural
- Diversitat: Dins de cada espècie hi ha una gran diversitat de característiques; no tots els individus de l'espècie són iguals.
- Lluita per l'existència: Es produeix una lluita per l'existència. Alguns individus no es poden reproduir, d'altres moren per malalties o són víctimes d'algun depredador.
- Eliminació: La selecció natural elimina els individus que van néixer amb característiques menys aptes per a la supervivència.
- Transmissió: Sobreviuen els individus més ben adaptats i transmeten a la seva descendència les característiques que els fan més aptes per a la supervivència.
Proves de l'evolució
Proves taxonòmiques: s'ocupen de la classificació dels éssers vius per mitjà de l'agrupació de classes, ordres, famílies, gèneres i espècies. Cada categoria engloba grups afins que probablement tenen un origen evolutiu idèntic.
Proves morfològiques: es basen en l'estudi comparat de la morfologia d'òrgans d'éssers vius actuals i del passat per establir-hi semblances i diferències.
- Òrgans homòlegs: posseeixen el mateix origen embrionari i evolutiu i s'han adaptat a diferents funcions. Indiquen un origen evolutiu comú.
- Òrgans anàlegs: tenen un origen embrionari diferent, però aparentment tenen una forma semblant i realitzen la mateixa funció.
- Òrgans vestigials: són òrgans o parts del cos atrofiades i sense cap utilitat actual, però mostren l'existència d'avantpassats comuns.
Proves biogeogràfiques: consisteixen en l'existència d'espècies semblants que habiten en zones que estan o han estat relacionades entre si.
Proves paleontològiques: es basen en l'estudi comparatiu dels fòssils.
Proves embriològiques: s'estudien les semblances i les diferències en el desenvolupament embrionari de diferents grups o espècies i se n'estableix el grau de parentiu evolutiu.
Proves moleculars: són les proves més actuals i les més convincents a favor de l'evolució. Consisteixen a comparar certes molècules que es troben a tots els éssers vius de tal manera que aquestes són més semblants com més semblances evolutives hi ha entre els seus posseïdors, i a la inversa.