La Teoria de les Idees de Plató: Ontologia i Política
Ontologia: La realitat en Plató
Premissa 1: El sensible és flux permanent (Heràclit).
Premissa 2: No hi ha coneixement del flux constant (Parmènides).
Premissa 3: Hi ha coneixement (Pitàgores).
Conclusió: Més enllà del sensible hi ha d'haver un àmbit de realitat no sensible que contingui l'autèntic objecte: les IDEES.
La realitat es divideix en dos àmbits:
- Món sensible: Participa del món intel·ligible.
- Món intel·ligible: És causa del món sensible.
La naturalesa de les Idees
Les Idees ens permeten distingir si el que tenim davant és real o no. Han de ser:
- Immutables.
- Idèntiques a elles mateixes.
- Universals.
- Invisibles i intangibles.
- Separades o transcendents.
Món intel·ligible vs. Món sensible
- Món intel·ligible (Món de les Idees): Situat en el coneixement intel·lectual (raó). Inclou la captació de les idees matemàtiques, el coneixement parmenidià, la unitat conceptual i les idees pures i perfectes.
- Món sensible (Món visible): Basat en el coneixement sensible (opinió). Es caracteritza per la pluralitat, la multiplicitat, les coses canviants i és una còpia degradada de la Idea.
Tres idees bàsiques
- La idea de Bé: El punt màxim de coneixement; totes les idees contenen la idea de Bé.
- La idea d'Amor (Eros): L'amor a les idees és el motor de la dialèctica que ens fa ascendir en el coneixement. Tipus d'amor: als cossos i a l'ànima.
- Unitat de les idees: Si hi hagués dues idees de Bé, cauríem en el relativisme o en la contradicció d'Heràclit.
La jerarquia del coneixement
| Món | Objecte | Coneixement | Ciència/Opinió |
|---|---|---|---|
| Intel·ligible | Idees | Noesi | Episteme |
| Intel·ligible | Matemàtiques | Dianoia | Episteme |
| Visible | Objectes | Pistis | Doxa |
| Visible | Imatges | Eikasia | Doxa |
Definicions:
- Eikasia: Imaginació, el nivell més baix, representació dels sentits.
- Pistis: Creença, afirma com són les coses que ens envolten.
- Dianoia: Pensament discursiu (matemàtiques), pas cap a realitats no sensibles.
- Noesi: Pensament intuïtiu, coneixement de les idees en si (a priori).
El mite de la caverna
El mite (Llibre VII de la República) és una metàfora de la teoria del coneixement i de la dialèctica ascendent, així com del paper del filòsof a la polis.
Símbols del mite
- Presoners: Persones empresonades en el món sensible.
- Ombres: Il·lusió originada pels sentits.
- Llum del foc: Creences febles.
- Alliberament: Alliberament de l'ànima.
- Cadenes: Ignorància.
- Sortida al món exterior: Esforç dialèctic.
- Sol: La idea de Bé.
- Retorn a la caverna: Funció del filòsof.
- Mort del presoner: Destí socràtic.
Teoria de l'ànima i reminiscència
L'home és ànima (psyche) i el cos (soma) és la seva presó (sema). Plató defensa una antropologia dualista. La virtut consisteix a purificar l'ànima mitjançant el coneixement intel·lectual per retornar al món de les Idees. Conèixer és recordar (reminiscència).
Ètica i Política
L'objectiu de la República és trobar la justícia en la polis i en l'individu. L'origen de la ciutat es basa en la divisió del treball i la necessitat de guardians i governants.
L'harmonia de la justícia
| Ànima | Polis | Virtuts |
|---|---|---|
| Racional | Governants | Prudència i saviesa |
| Irascible | Guardians | Coratge |
| Concupiscible | Productors | Moderació |
La justícia s'aconsegueix quan hi ha harmonia entre les parts. Només els filòsofs, que han assolit el coneixement del Bé mitjançant la dialèctica, estan capacitats per governar la polis.