Teoria de la Propietat i el Govern Legítim de John Locke

Opció A)

(i) Locke considera una situació original on les persones podien prendre de la natura allò que volguessin, mentre en fessin ús i no se'ls deteriorés. (ii) Fa veure com això que acabem de dir era compatible amb intercanviar productes amb altres persones, i també (iii) amb acumular aquells productes que no es poden fer malbé, com ara pedres precioses. (iv) Aquest és l'origen del diner: quelcom que no es deteriora i que es pot canviar per altres productes.

a) «deshonest»: Contrari a la forma en què un estaria moralment obligat a comportar-se.

b) «patrimoni»: Tot allò que algú posseeix.

Opció A)

(i) Locke intenta esbrinar quina justificació es podria donar per a l'existència de propietat privada. (ii) Parteix de considerar un estat de naturalesa, en el qual, per defecte, tot el que hi hauria pertanyeria, en principi, al conjunt de totes les persones. I intenta veure si, a partir d'aquesta situació inicial, es podria passar, de forma legítima, a una situació on les diferents persones puguin ser propietàries de determinats béns particulars. (iii) És un fet que cada persona és propietària d'ella mateixa i és propietària del seu propi cos. Per això, cada persona és propietària del seu treball. I, per això, allò que una persona aconsegueix extreure de la terra mitjançant el seu treball ja no pertany al comú de la humanitat, sinó a la persona que ho ha extret o ho ha produït. (iv) Hi ha dues limitacions sobre quan, a l'afegir-hi el treball personal, es pot passar a exercir la propietat privada sobre un determinat bé que es troba en la naturalesa: (v) La primera limitació és que, després que una persona prengui possessió d'un determinat bé, segueixin quedant béns naturals d'aquell tipus en la naturalesa als quals les altres persones també hi puguin accedir i fer-los seus o obtenir-ne nous productes amb el seu treball. (vi) La segona limitació, especialment rellevant aquí, és aquesta: una persona no pot prendre de la naturalesa més béns dels que pot consumir; és a dir, no seria legítim (ni seria assenyat) que una persona pretengués acumular un determinat producte (per exemple, fruita madura) en tanta quantitat que aquest producte es fes malbé abans que aquesta persona o la seva família el poguessin aprofitar. (vii) Per altra banda, però, és perfectament legítim intercanviar uns productes per altres. I, en particular, és legítim intercanviar productes que duren poc, per altres que duren més. (viii) Els diners són objectes durables, que es poden intercanviar per altres objectes, i que és legítim acumular, atès que, al ser bens durables no estan subjectes a la limitació “no pots acumular allò que no podràs aprofitar abans no es faci malbé”. (ix) Si els límits a la propietat privada són sols els esmentats a dalt, aleshores no hi ha cap impediment per acumular béns que no es deterioren. Tal com diu la frase del text: allò que fixa els límits de quan és just tenir la propietat de certa cosa, no depèn de si es té molta o poca quantitat d'aquella cosa, sinó de si el fet que es posseeixi aquella cosa farà que es perdi, perquè es deteriorarà abans que qui se l'ha apropiat en pugui fer ús.

En aquest fragment, Locke respon a algú que afirmés: “No està bé dir que el poble es pot rebel·lar contra un govern, si el govern no respecta les seves llibertats i propietats; perquè dir això, propicia que hi hagi aldarulls o guerres civils”. (ii) Locke respon que, si el poble es rebel·la contra un govern que no respecta els seus drets, el responsable d'aquesta situació no és el poble, sinó el governant que no ha fet el que tenia l'obligació de fer. (iii) No es pot pretendre que, per tal d'evitar el conflicte, la gent tingui l'obligació de suportar que el maltractin o abusin d'ells. (iv) En una pregunta retòrica final, Locke suggereix que és perfectament legítim que el poble tingui la possibilitat de rebel·lar-se contra un govern que destrueix, en lloc de protegir, els béns dels governats.

Opció B)

a) «rebel·lió»: Quan els governats deixen de considerar-se sota l'obligació d'obeir a aquells que ostentaven el poder, i actuen en conseqüència.

b) «opressors»: Aquells que estan en una situació de poder i tracten els altres de forma injusta, impedint que puguin exercir els seus drets.

Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els trets bàsics de la concepció política de Locke: drets naturals i estat de la naturalesa, contracte social, la naturalesa del poder polític. (ii) Explicar en quines situacions, segons Locke, el govern no compliria la funció per a la qual es va establir i, en conseqüència, serien situacions en què seria legítim desobeir-lo i destituir-lo. (iii) Vincular allò explicat en el punt (ii) a la pregunta retòrica sobre la qual es demana: tal com recorda la frase del text prèvia, la finalitat d'un govern (és a dir, allò que legitima que hi hagi un govern) és que aquest vetlli pel bé de la comunitat, protegint els béns i les llibertats dels ciutadans; si el govern actua en contra del que era la seva finalitat, i del que el legitimava, aleshores els governats no tenen cap obligació d'obeir-lo i poden, legítimament, destituir-lo.

(i) Locke es defensa davant d'una objecció que diu que les societats polítiques no es poden formar i legitimar com ell suggereix. (ii) Aquesta objecció es basa en indicar que com que tothom neix dins d'una societat on ja hi ha un govern, no té llibertat per formar-ne un de nou de la forma que Locke indica. (iii) La rèplica de Locke a l'objecció és: si aquesta objecció fos correcta aleshores no hauria estat mai possible que hi hagués més d'un govern legítim. (iv) Assenyala, després, que sembla que la única manera que podrien intentar replicar al que ell ha dit és adduint que quan un neix en un Estat hi està sotmès pel fet que els seus pares havien acceptat estar-hi sotmesos. (v) Locke replica a això que una persona no està lligada pels compromisos que haguessin adquirit els seus pares, sols pels que hagi adquirit ella. En les dues opcions, l'avaluació de la pregunta-Is'ha de fer de forma global. L'alumne/a no té en absolut per què fer el seu resum distingint exactament el mateix nombre d'apartats que s'indiquen en aquests criteris. El que s'ha de fer en una bona resposta és articular d'una manera mínimament coherent les idees que s'indiquen.

a) «monarquies legítimes»: forma de govern on qui exerceix el poder sobre una comunitat ho fa amb l'acord dels membres d'aquesta comunitat.

b) «estat de natura»: situació en la qual les persones viuen en total llibertat, subjectes només a la llei natural

Opció B) Cal atorgar la màxima puntuació a una resposta que expliqui amb correcció els següents punts: (i) L'estat de la naturalesa i els drets naturals, segons Locke. (ii) El contracte social i la naturalesa del poder polític. (iii) L'argument que s'ofereix en la primera meitat del text, explicat amb les pròpies paraules de l'estudiant. En particular, i elaborant amb més detall el que ja es pot haver resumit en la pregunta 1, aquí cal explicar que Locke fa notar que si s'accepta que hi ha persones a qui els era legítim establir una nova monarquia (cosa que és òbvia si s'accepta que hi havia, quan Locke escriu, moltes monarquies diferents, totes elles legítimes), aleshores hauria de ser legítim per a tothom està en disposició de, si vol, fer un acord amb altres persones i formar una nova comunitat política i un nou govern. (iv) L'estudiant pot explicar també (tot i que no és necessari que ho faci) la distinció entre el consentiment implícit i explícit, i altres qüestions relacionades que Locke comenta al cap. VIII del Segon tractat. En particular, es bo si explica, amb les seves pròpies paraules, les idees (sobre que una persona no queda lligada pels compromisos que haguessin adquirit els seus pares) que apareixen en el darrer paràgraf del text de l'examen.

Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l'alumne haurà d'esmentar, d'una forma o altra, els dos punts següents:

i. Les persones van decidir formar una societat per tal de poder tenir protecció i seguretat.

ii. Si el poder legislatiu actua d'una forma que atempta contra la propietat, la llibertat, o la vida dels ciutadans, deixa de complir la funció per la qual es va establir aquest poder i els ciutadans, per tant, deixen de tenir cap obligació d'obeir-lo, i poden establir-ne un de nou.

a) «poder legislatiu»: aquella part de l'estat que té la capacitat de fer i modificar lleis.

b) «corrupció»: quan algú que té un càrrec o està en una posició de poder actua de forma deshonesta i contrària a les obligacions que ha adquirit en assumir el seu càrrec.

Opció B) La màxima puntuació requeriria tenir en compte adequadament els següents punts:

i. Els trets bàsics de la concepció política de Locke: estat de la naturalesa i drets naturals; motius per unir-se en societat; contracte social i transferència al govern del dret que cadascú té d'executar la llei de la naturalesa.

ii. La finalitat d'un govern legítim és la de garantir el dret a la vida, la llibertat i els béns dels membres de la societat.

iii. L'estat de guerra és una situació en què algú intenta violar els drets naturals d'un altre. Si un govern no protegeix el dret a la vida i la llibertat i els béns dels membres de la societat, sinó que, pel contrari, viola aquests drets, se situa en estat de guerra amb els membres de la societat.

iv. Si un govern fa el contrari del que requeriria la finalitat per a la qual se'l va establir, és legítim desobeir-lo, i establir-ne un altre.

Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l'alumne haurà d'exposar, d'una forma o altra, les idees següents: (i) En aquest text Locke considera i respon a l'objecció que diu que les seves idees portarien fàcilment a que hi haguessin rebel·lions molt freqüents. (ii) Locke respon a aquesta objecció que: (a) La gent està disposada a aguantar molts defectes en els governants. (b) És d'esperar que la gent es revolti contra el govern establert només quan aquest govern incompleix de forma greu les funcions per a les quals es va establir. (c) Que hi hagi la possibilitar de revoltar-se en aquest cas no és pas perniciós: Seria preferible viure fins i tot en un estat de natura que no pas sota un govern que ha deixat de complir les funcions per a les quals es va establir.

a) «prevaricacions»: accions del governant que contradiuen les obligacions que té com a governant, i que les fa sabent que contradiuen les seves obligacions.

b) «anarquia»: situació en la qual no hi ha cap tipus de govern.

Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els trets bàsics de la concepció política de Locke: els drets naturals i l'estat de la naturalesa, el contracte social, i la naturalesa del poder polític. (ii) Les situacions que farien que el govern no complís la funció per a la qual va ser establert, i que farien que fos legítim desobeir-lo i destituir-lo.

Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l'alumne/a haurà d'exposar, d'una forma o altra, les tres idees que s'indiquen a sota: (i) Amb un exemple Locke fa veure que si no hi hagués alguna cosa que faci la funció dels diners, les persones no tindrien cap motiu per produir més d'allò que elles mateixes i la seva família poden consumir. (ii) L'or i la plata tenen el seu valor com a resultat d'un acord tàcit. (iii) El fet que l'or i la plata (i, en general, els diners) no es facin malbé, permet acumular-los sense perjudicar ningú. I això va permetre que, de forma legítima, les persones poguessin acumular més terra que la que els calia per a la seva subsistència.

a) «diners»: objectes als quals s'acorda donar un valor de forma que es puguin intercanviar per altres productes que poden tenir valor per ells mateixos.

b) «acord tàcit»: avenir-se de forma conjunta a actuar de determinada manera, sense haver-ho de dir explícitament.

Opció A) La màxima puntuació requeriria oferir una explicació que tingui en compte, d'una forma o altra, els següents punts: (i) Locke examina la legitimitat de l'existència de propietat privada tot fixant-se en què seria o no legítim que passés en un estat de natura. (ii) Tot el que hi ha a la Terra pertany, en principi, al comú de la humanitat. (iii) El treball d'una persona li pertany. Per això, allò que s'aconsegueix extreure de la terra mitjançant el treball ja no pertany al comú de la humanitat, sinó a qui ho ha produït. (v) És legítim apropiar-se de terres o béns naturals i afegir-los-hi el propi treball mentre se'n deixi també per als altres. (iv) La major part del valor que tenen els diferents béns, prové del treball que s'hi ha esmerçat. (v) Límits a la propietat privada: no és legítim prendre de la natura més d'allò que un pot consumir, i que si ho acumulés, es faria malbé. (vi) És legítim intercanviar uns productes per altres que durin més. (vii) El diners són objectes durables, que tenen un valor per un acord tàcit entre la gent, i que es poden intercanviar per altres objectes. Per tant, es poden acumular sense anar en contra dels límits a la propietat privada esmentats a (v). (viii) Per tant, una persona pot posseir més terra de la que li cal per abastir-se a ella mateixa, perquè els productes que n'obtingui i que ella i la seva família no puguin consumir, els podrà vendre i obtenir-ne, així, diners, que sí pot conservar. (xix) És a dir, l'acord tàcit que va permetre la introducció dels diners, va possibilitar que una persona pogués legítimament tenir més terra que aquella necessària per produir els productes necessaris per abastir-se ella i la seva família.

Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l'alumne haurà d'exposar, d'una forma o altra, les idees següents: (i) En aquest text es defensa que no hi ha principis innats, i es fa de dues maneres: (ii) Primer, s'assenyala que l'argument principal a favor de l'existència de principis innats no és correcte: (iia) L'argument principal a favor de l'existència de principis innats es basa en la suposada existència de principis que tothom accepta. (iib) Locke objecta, però, que, encara que hi hagués principis que tothom accepta, això no ens permetria concloure que hi ha principis innats, si es pogués explicar com és que tothom accepta aquests principis sense postular que els principis siguin innats (i Locke creu que es podria donar aquest tipus d'explicació). (iii) Segon, es dona un argument en contra de l'existència de principis innats: si hi hagués principis innats, haurien de ser principis als quals tothom assenteix; però, diu Locke, no hi ha principis als quals tothom assenteixi (i, per tant, no hi ha principis innats).

a) «principis pràctics»: normes que diuen com ens hem de comportar.

b) «assentiment universal»: el fet que tothom estigui d'acord respecte a la veritat d'un determinat principi.

Opció A) La màxima puntuació requeriria: (i) Explicar què vol dir que un principi sigui innat. (ii) Presentar els diferents arguments que Locke dona en contra de l'existència de principis innats a l'Assaig (llibre I, cap. II, seccions 2 a 5). És a dir: (iia) Explicar amb les pròpies paraules de l'estudiant les raons en contra de l'argument principal per a defensar que hi ha principis innats (que s'expliquen en el segon paràgraf del text de l'examen): - L'argument principal a favor de l'innatisme parteix de la premissa que hi ha principis que tothom accepta i conclou que això mostra que hi ha principis innats; - Locke objecta que la conclusió no se segueix de la premissa: del fet que tothom assenteixi a un principi no es pot concloure que sigui innat: pot ser que la raó per la qual tothom hi assenteixi sigui una altra —i no el fet que sigui innat. (iib) Explicar l'argument de Locke en contra que hi hagi principis innats (que es comença a presentar en el tercer paràgraf del text de l'examen): Si hi hagués principis innats serien universals (tothom hi assentiria), però no hi ha cap principi universal: els nens petits i els idiotes no coneixen alguns dels candidats més clars a ser principis universals. (iic) (No és imprescindible tractar aquest punt per tenir la màxima puntuació, però és meritori si es fa): Davant de l'argument de Locke contra l'innatisme que hem explicat a (iib), algú podria intentar respondre: «els principis són innats, però cal temps perquè la ment els reconegui; per tant, encara que un determinat principi sigui innat, pot haver-hi algú que encara no hi assenteix». Davant aquesta possible rèplica, Locke respon: si diem això, aleshores no hi ha cap diferència entre els principis innats i qualsevol altre principi vertader que algú pugui arribar a conèixer al llarg de la seva vida. (iii) Relacionat amb el que es diu a (iia): també es pot esmentar l'argument contra l'innatisme següent (tot i que la pregunta pot tenir la màxima puntuació encara que no es faci): No hi hauria cap raó per postular principis innats, si podem explicar com sabem tot el que sabem sense postular que hi hagi principis innats. I de fet, creu Locke, ho podem explicar. En connexió amb això, l'estudiant pot descriure breument els trets principals de l'epistemologia de Locke. Ara bé, això s'ha d'entendre com a material rellevant, però complementari. No constitueix la part fonamental de la resposta a aquesta pregunta.