Teoria Sintètica de l'Evolució i l'Origen dels Homínids

Teoria sintètica de l'evolució

Variabilitat de la descendència: es deu a la mutació, que origina gens nous, i a la recombinació genètica, que origina noves combinacions de gens.

Selecció natural: elimina els individus menys aptes i permet que els més ben adaptats es reprodueixin.

Variació de les freqüències gèniques: són les poblacions les que evolucionen quan varien les seves freqüències gèniques i no els individus. Els factors que ho provoquen són: les mutacions, la deriva gènica, la selecció natural i les migracions.

Aïllament geogràfic: perquè una població doni lloc a una espècie nova cal que es mantingui aïllada de les altres.

Factors que modifiquen les freqüències gèniques

• Migracions: són les arribades a unes poblacions d'individus que venen d'altres zones (immigracions), i també les sortides d'individus cap a altres poblacions (emigracions).
• Mutacions: són canvis inesperats i a l'atzar en la informació genètica.
• Deriva gènica: és la variació en les freqüències gèniques. Això és degut al fet que el nombre d'individus reproductors que formen la generació següent és inferior al que cal perquè tots els gens estiguin ben representats.
• Selecció natural: és l'eliminació d'aquells individus que tenen menys eficàcia biològica.

Els homínids

Totes les restes de primats que tenen marxa bípeda. Hi ha dos gèneres: Australopithecus i Homo.

Gènere Australopithecus

Tenien marxa bípeda, braços llargs, poca alçada i un pes baix; el seu aspecte era el d'un ximpanzé capaç de caminar dret. Totes les restes s'han trobat a l'Àfrica i, avui dia, se'n distingeixen set espècies.

Gènere Homo

Grup d'homínids capaços de fabricar instruments de pedra tallada. El seu índex de cefalització és més gran que el dels australopitecs. Hi ha quatre espècies principals: Homo habilis, Homo erectus, Homo floresiensis i Homo sapiens (dins dels Homo sapiens trobem l'Homo sapiens neanderthalensis i l'Homo sapiens sapiens).

Característiques de l'hominització

Adaptació al bipedisme, reforç del vincle sexual, establiment de grups socials, alimentació i desenvolupament de l'esquelet del crani i de la cara, desenvolupament del llenguatge i de la capacitat intel·lectual.