La teoria de les substàncies de Descartes: Cos i Ànima
L'ordre de coneixement i l'ordre de creació
Descartes distingeix entre l'ordre de coneixement i l'ordre de creació:
- Ordre de creació: Primer existeix Déu i, posteriorment, es creen les altres substàncies.
- Ordre de coneixement: Primer es coneix la substància pensant i, després, les altres dues.
Amb la finalitat d'explicar les substàncies, Descartes va distingir entre modes i atributs. Els atributs constitueixen l'essència o la naturalesa de cada substància, mentre que els modes són propietats no essencials.
Classificació de les substàncies
- Substància extensa (món material): Ha estat creada, és independent de la substància pensant, finita i imperfecta.
Atribut: Extensió. Modes: Qualitats primàries. - Substància pensant (jo): Ha estat creada, és dependent de Déu, independent de la substància extensa, finita i imperfecta.
Atribut: Pensament. Modes: Entendre, imaginar o recordar. - Substància infinita (Déu): No ha estat creada, és absolutament independent i summament perfecta.
Atributs: Infinitud, eternitat, immortalitat, omnisciència i omnipotència. Modes: No en té, perquè Déu és essencial.
La concepció de l'ésser humà: relació entre cos i ànima
Per a Descartes, l'ésser humà és singular perquè és l'únic ésser en el qual la substància extensa (cos) i la substància pensant (ànima) estan en connexió. Cos i ànima són dues substàncies diferents i independents, però unides entre elles:
- El cos: És una cosa extensa, divisible i no pensa. Els seus moviments estan regits per la necessitat i s'expliquen a partir de les teories mecanicistes.
- L'ànima: És una cosa que pensa, indivisible i inextensa. Aquesta independència justifica la seva immortalitat.
La resta dels éssers vius són pura extensió, ja que no tenen ànima; per tant, amb Descartes, l'ànima no és principi de moviment ni principi vital. Com a filòsof cristià, Descartes concep l'ànima com a lliure, fet que dona sentit a l'acció moral, mentre que el cos, que forma part del món material, està regit pel determinisme i el mecanicisme de la nova ciència.