Teories del coneixement: Racionalisme, Empirisme i Kant

Teories del coneixement: les idees innates

Racionalisme

El racionalisme concep el coneixement a través de la utilització de la raó i arguments raonats. Segons racionalistes com René Descartes, les idees més importants tenen l'origen en la raó, i aquestes idees són innates i evidents. A partir d'aquestes idees innates (exemples: 1. "Cogito ergo sum" = "Penso, després existeixo"; 2. "alguns triangles són equilàters"), sigui per inducció o deducció, l'ésser humà construeix tots els seus coneixements.

Ciència formal: Matemàtiques i lògica.

Empirisme

L'empirisme sosté que l'única font de les nostres idees és a través dels sentits. A pesar de la negació de l'existència d'idees innates, els empiristes com David Hume, seguint l'experimentació sensorial, van arribar a considerar i afirmar idees com ara causa i Déu.

Ciència empírica:

• Natural: Biologia, física, química, geologia...
• Social i humanístiques: Psicologia, sociologia, antropologia, economia...

Idealisme transcendental

Emmanuel Kant proposa el següent:

1. Coneixement empíric.
2. Aconseguim arribar a les idees (coneixement) a través de l'experimentació.
3. Però, per arribar-hi, hem de tenir algunes estructures (idees) predeterminades (innates) que són el temps i l'espai.

Fonts de coneixement

• Percepció: És una facultat que ens permet interpretar les sensacions a través dels sentits.
• Raó: Ens permet conèixer i pensar a través de la deducció d'informació a partir de les dades que tenim prèviament; l'apliquem als nous casos i comparem informacions per obtenir conseqüències.
• Autoritat: Són les persones i fonts fiables que ens donen la informació directament, sense que la raonem o utilitzem l'experimentació.

Raonament deductiu i inductiu

• Deducció: Mètode lògic per treure conclusions raonades d'un esdeveniment; la seva conclusió no és nova, sinó que segueix les premisses implícites.
• Inducció: Procés que arriba a una conclusió a partir de la imaginació de possibles situacions que parteixen de l'observació d'exemples significatius.

Mètode hipoteticodeductiu

• Identificació del problema.
• Induir una possible solució (hipòtesi).
• Deducció de les conseqüències d'aquesta possible solució.
• Experimentació.
• Verificar o falsar (si és falsa, tornar al pas 2).
• Formulació d'un nou principi general.