Teories ètiques, moral i llibertat: resum bàsic

Quines accions es poden considerar morals?

Quines accions es poden considerar morals? Aquelles que es fan en total llibertat i que repercuteixen en els altres o en el medi ambient.

Què significa ser lliure?

Què significa ser lliure?

• Determinisme: defensen que tot està predefinit.
• No deterministes: la llibertat existeix i permet triar.

L'autèntica llibertat ha de complir dues condicions: 1—diferents opinions i 2—poder triar alguna d'aquestes opcions. Ser lliure és la possibilitat de jutjar l'acció humana, suposant si quan actua l'individu és lliure.

Diferència entre ètica i moral

Diferència entre ètica i moral

• Moral: normes que marquen la conducta.
• Ètica: la reflexió sobre si aquestes normes són realment les correctes.

Diferents teories ètiques

Diferents teories ètiques:

Relativisme moral

Relativisme moral: els sofistes són els representants d'aquest corrent. Tot és relatiu.

Característiques dels sofistes:

• Relativisme
• Escepticisme
• Convencionalisme

Tot això s'ha conegut com a escepticisme moral.

Intel·lectualisme moral

Intel·lectualisme moral: el principal representant és Sòcrates. Defensa l'existència d'unes normes universals i creu que el fet de conèixer aquestes normes o conceptes implica actuar bé. Aquell que no actua bé és un ignorant.

Ètiques eudemonistes

Ètiques eudemonistes: són aquelles que busquen la felicitat. Un representant important seria Aristòtil. Per aconseguir la felicitat hem de desenvolupar la raó i ho fem a través de les virtuts.

Hedonisme

Hedonisme: busquen la felicitat a través del plaer. Epicur proposa:

• Tres tipus de plaer: natural i necessari ("autèntica felicitat"), natural i no necessari, i ni natural ni necessari.
• El plaer és fugir dels dolors: entre les pors a evitar hi ha la por als déus (utilitzar el tetràfàrmac), la por a la mort, no tenir el que volem (utilitzar el tetràfàrmac) i el patiment/dolor.

Emotivisme moral

Emotivisme moral: com a representant tenim David Hume, que critica l'intel·lectualisme moral. Els sentiments i les emocions determinen si una acció és correcta. Normalment les accions que acceptem són les més útils i les que són altruis o útils per a la comunitat.

Ètiques del deure (deontologia)

Ètiques del deure: el representant més destacat és Immanuel Kant. És l'ètica on hi trobem el formalisme: no ha de tenir normes amb contingut concret sinó normes que donin més importància a la forma. És universal (ha de servir per a tothom).

Ètiques deontològiques i formals — imperatiu categòric: «Actua de manera que la teva actuació pugui esdevenir llei universal».

— Ètiques autònomes i a priori: saber si actuo bé abans de fer-ho.

Ètiques materials i heterònomes

Ètiques materials: estableixen una finalitat i tenen contingut (si «imperatiu hipotètic»: vols sortir dissabte, ordena l'habitació).

Ètiques heterònomes a posteriori: després de fer l'acció sabré si he actuat bé.

Utilitarisme

Utilitarisme: desenvolupat per John Stuart Mill. Va definir l'acció útil com aquella que promou la felicitat; la felicitat es concep com l'acció en la qual s'obté el plaer. Això s'acosta a una ètica hedonista. El principi d'utilitat és el principi de la màxima felicitat. (relacionat amb les ètiques eudemonistes).

Existencialisme

Existencialisme: Jean-Paul Sartre va afirmar que l'ésser humà no està definit a priori; no existeix una naturalesa humana que determini què sóc. Això implica que l'ésser humà està condemnat a ser lliure; per tant, l'individu és responsable de les seves pròpies accions i també responsable davant la resta de la humanitat.