Teories de l'Evolució: Darwinisme i Neodarwinisme

Què diu la teoria de l'evolució per selecció natural?

• Entre els organismes es dóna una lluita per la supervivència: només en sobreviu una part minoritària (aliments, depredadors, malalties...).
• Entre els individus d'una mateixa població existeix variabilitat: diferències de mida, color, etc.
• El medi selecciona els organismes més ben adaptats: els individus amb un avantatge per a un determinat ambient tindran més possibilitats de sobreviure. Per tant, els supervivents poden transmetre als seus descendents els caràcters adaptatius més favorables.

El que Darwin no sabia

Darwin no coneixia com es produeixen les variacions entre individus sobre les quals actua la selecció natural.

Teoria sintètica o neodarwinisme

Posteriorment, la teoria sintètica o neodarwinisme intenta explicar-ho, gràcies als coneixements de la genètica.

Les fonts de variació són dues:

1. Les mutacions: canvis en el material genètic (ADN) que tenen lloc a l'atzar i independentment de la possibilitat de provocar un benefici o perjudici a l'organisme. (NO apareixen com una resposta a una necessitat de l'organisme per adaptar-se a l'ambient).
2. L'entrecreuament entre cromosomes en la divisió cel·lular de la meiosi per a formar gàmetes produeix una gran varietat de gàmetes diferents (recombinació genètica).

Teories actuals sobre l'evolució

• Fins al neodarwinisme, s'accepta que l'evolució es produïa gradualment i les discontinuïtats en el registre fòssil eren degudes al fet que aquest era incomplert.
• Però els paleontòlegs Eldredge i Gould (1970) van desenvolupar la teoria de l'equilibri puntuat: les espècies viuen llargs períodes d'estabilitat que queden tallats per períodes de canvis sobtats que fan que es produeixin noves espècies. Això explicaria l'actual registre fòssil.
• Per tant, la formació de noves espècies no es limita només a una simple adaptació local de les poblacions sota els efectes de la selecció natural, sinó que les catàstrofes també han marcat el procés evolutiu.

Què és l'especiació?

És la fundació d'una nova espècie a partir d'un canvi en un individu que resta aïllat de la població original per alguna barrera geogràfica, ecològica o genètica.

Proves de l'evolució

1. Proves anatòmiques: es basen en l'estudi comparat de les estructures corporals dels organismes per establir possibles relacions de parentiu entre ells. Són estructures heretades d'un avantpassat comú que l'adaptació posterior a diferents medis ha anat diferenciant.
2. Proves paleontològiques: es basen en l'estudi dels fòssils (restes d'éssers preservades); molts fòssils tenen certa similitud amb espècies actuals i altres presenten formes intermèdies.
3. Proves embriològiques: es basen en l'estudi comparat del desenvolupament embrionari de diferents animals; hi ha moltes semblances en els primers estadis del desenvolupament embrionari que van desapareixent a mesura que avança el procés.
4. Proves bioquímiques: el material genètic de tots els éssers vius és l'ADN, tots sintetitzen les proteïnes a partir dels mateixos 20 aminoàcids i el codi genètic que regula la traducció és el mateix per a tots. Aquesta uniformitat indica l'existència d'avantpassats comuns per a tots els organismes. D'altra banda, l'anàlisi del genoma permet establir el grau de parentiu evolutiu entre espècies diferents.