Teories de l'Evolució: Lamarck, Darwin i el Neodarwinisme
- **Lamarck**: Va ser ell qui proposà la primera teoria coherent de l'evolució. Si una espècie es veu forçada per un canvi climàtic o d'altres tipus a adaptar-se a un medi ambient nou, aquells òrgans que siguin més adequats a les noves condicions es desenvoluparan fins adaptar-se a la seva nova funció, mentre que els que no són utilitzats s'atrofien. Aquesta llei de l'ús i desús dels òrgans es resumeix en l'aforisme "la funció crea l'òrgan". Els caràcters adquirits per mitjà de l'ús i el desús es transmetien sexualment als descendents. D’una espècie inicial, i al llarg de milions d’anys, podien aparèixer moltes espècies diferents a conseqüència de la diferenciació provocada per la seva adaptació a distints ambients.
- **Darwin**: Va aportar l’origen de les espècies: la "teoria de la selecció natural". De la constatació del fet que les poblacions d'éssers vius tendeixen a augmentar en major proporció que l'aliment disponible, inferia que es produïa una lluita per la supervivència, en la que quan canvien les condicions ambientals, certs individus es veien afavorits enfront a d'altres menys adaptats. Aquesta lluita per sobreviure perpetuaria les variacions avantatjoses per mitjà de l'herència de manera que els individus pitjor adaptats resultaren eliminats, mentre que els millors adaptats, sobreviuran transmetent aquestes variacions favorables al llarg d'enormes períodes de temps.
- **El Neodarwinisme** recull la teoria de Darwin sobre la selecció natural, un millor coneixement de les mutacions, així com de les aportacions mendelianes respecte dels mecanismes de l'herència biològica. Els caràcters i les propietats d’un organisme passen a un altre gràcies a la informació continguda a l'ADN. En la transmissió del codi genètic hi ha de tant en tant alguns errors de còpia, que causen canvis en l'ordre dels nucleòtids, és a dir, canvis en el codi genètic. Aquestes variacions imprevistes s'anomenen mutacions. Quan una mutació provoca un canvi que afavoreix l'adaptació de l'individu al seu medi es manté i continua reproduint-se en els successors; quan la mutació crea una desavantatge en l'organisme causa la desaparició d'aquest i, per tant, de la mutació no favorable.