Teories Evolutives: Gradualisme, Saltacionisme, Neutralisme i Evo-devo
Saltacionisme enfront de gradualisme
Tant la teoria de Darwin com la teoria sintètica són teories gradualistes, és a dir, afirmen que els canvis evolutius es produeixen com a conseqüència de l'acumulació lenta i progressiva de canvis mínims.
No obstant això, les dades que proporciona el registre fòssil no sempre encaixen amb aquest model gradualista. En la dècada de 1970, els paleontòlegs nord-americans Stephen Jay Gould i Niles Eldredge van proposar una alternativa al model gradualista que van anomenar dels equilibris interromputs.
La teoria dels equilibris interromputs
Aquesta teoria es basa en els principis següents:
- El registre fòssil no disposa, llevat d'alguna excepció, de les formes intermèdies que haurien d'aparèixer si l'evolució fos lenta i gradual.
- L'evolució succeeix de manera molt irregular, amb parades i acceleracions sobtades. Les noves espècies són la conseqüència de moments d'explosió evolutiva als quals segueixen llargs períodes d'estabilitat, o "estasi", en els quals les espècies es mantenen pràcticament constants.
Aquesta forma de pensament, oposada al gradualisme, es coneix com a saltacionisme.
La teoria neutral de l'evolució
Una altra teoria que també matisa certs aspectes del neodarwinisme és la teoria neutral, proposada el 1968 per l'especialista en genètica de poblacions japonès Motoo Kimura. Es basa en els principis següents:
- Molts dels canvis que ocorren en l'ADN són neutres enfront de la selecció natural. Els canvis que es produeixen en les seqüències d'ADN i, en conseqüència, en les proteïnes, solen ser adaptativament neutrals, és a dir, tenen poc o cap efecte sobre la funció de les molècules.
- L'atzar, més que la selecció natural, és el que determina les variacions. Si la major part de les variants són neutres, el fet que es mantinguin o no, generació a generació, és una qüestió d'atzar.
La nova síntesi evolutiva
Algunes de les contradiccions entre aquestes teories i la teoria sintètica són només aparents:
- Tot i que la majoria de les variacions genètiques són neutres i no tenen valor selectiu (neutralisme), amb poquíssimes variacions amb caràcter adaptatiu n'hi ha prou per a fer intervenir la selecció natural en l'evolució (teoria sintètica).
- Un punt de trobada entre el gradualisme de la teoria sintètica i el saltacionisme de l'equilibri interromput pot estar en el concepte d'evolució en mosaic. Per a una mateixa espècie, certs caràcters es mantenen estables durant llargs períodes de temps, mentre que altres evolucionen de manera gradual.
Evo-devo: El nou paradigma evolutiu?
El neodarwinisme explica molt bé l'ajust fi dels organismes al seu medi (el que es coneix com a microevolució). Però, com pot explicar els grans canvis (macroevolució o canvis evolutius que deriven en noves espècies) que hi ha darrere del saltacionisme? La resposta podria venir d'una teoria evolutiva emergent que es coneix com a Evo-devo (d'evolució i development 'desenvolupament' en anglès) i que relaciona els canvis que estan en l'origen dels grans grups d'organismes amb canvis en gens rellevants per al desenvolupament embrionari.
Els estudis de finals del segle XX van revelar que el nombre de gens que determinen el disseny corporal d'un individu és increïblement reduït i que, amb freqüència, són els mateixos gens, o molt semblants, en diferents organismes. Encara va resultar més sorprenent comprovar que aquests pocs gens poden controlar processos del desenvolupament molt diferents entre si.
La conclusió és que la ingent diversitat morfològica dels animals està generada per un grup molt reduït de gens, fet que es coneix com a "caixa d'eines genètica"; a la qual es recorre de manera reiterada per a construir el cos de qualsevol animal. Això implica que variacions mínimes en aquestes "eines" poden ser l'origen d'importants novetats morfològiques.
L'Evo-devo, com els equilibris interromputs, no refuta de cap manera el neodarwinisme, sinó que el completa en el marc d'una teoria evolutiva molt més comprensiva.