Les Teories Evolutives de Lamarck i Darwin: Un Anàlisi Comparatiu
Lamarck i la seva Teoria de l'Evolució
Lamarck afirmava que els éssers vius posseeixen una tendència a desenvolupar-se, a multiplicar els seus òrgans i formes, fent que aquests siguin cada vegada més perfectes. Segons aquesta teoria, totes les espècies vegetals i animals procedeixen d'altres anteriors menys desenvolupades. Per explicar-ho, va recórrer a dues hipòtesis principals:
La funció fa l'òrgan
Si un òrgan s'utilitza freqüentment, tendeix a desenvolupar-se i augmentar la seva capacitat. Per contra, si un òrgan no s'utilitza, es redueix i acaba per desaparèixer.
La transmissió dels caràcters adquirits
Aquesta hipòtesi afirma que alguns dels canvis o variacions efectuades es transmeten per herència. Però aquesta teoria és errònia, ja que avui en dia sabem que és infundada per la genètica: si no afecta el material genètic, no es transmet a la descendència.
La Teoria de la Selecció Natural de Darwin
És una teoria que propugna que totes les espècies vegetals i animals tendeixen a reproduir-se i a multiplicar-se fins a saturar l'hàbitat. Però una vegada que s'ha produït la saturació, és quan comença la lluita per la supervivència, on aconsegueixen sobreviure els més aptes, els millors dotats. Aquests són els que transmeten els caràcters als descendents.
Principis clau de la selecció natural
La selecció natural depèn de tres principis fonamentals:
Variació genètica susceptible
Darwin desconeixia el mecanisme de l'herència i defensava una teoria segons la qual les característiques dels progenitors passaven a formar part d'una espècie de "pot de mescles".
Sobreproliferació dels descendents
Aquesta idea està molt relacionada amb la limitació dels recursos i la competència per la seva possessió. Va prendre la idea de Thomas Malthus, qui afirmava que la humanitat estava sentenciada perquè les poblacions creixen més de pressa que els subministraments d'aliments, i per això arribaria un moment en què no hi hauria prou recursos.
Supervivència dels més aptes
La pressió exercida per la selecció natural tria els individus millor adaptats. Els que han adquirit les característiques idònies i més favorables tindran més possibilitats de reproduir-se i sobreviure. El resultat serà una espècie diferent, amb individus que presenten aquestes característiques.