Quina diferència hi ha entre les ones P i les ones S?

Les ones P són longitudinals i les més ràpides, i poden viatjar per sòlids, líquids i gasos. Les ones S són transversals, més lentes, i no es transmeten a través de líquids.

Quina és la diferència entre intensitat i magnitud d'un terratrèmol?

La intensitat és una mesura subjectiva basada en els efectes observats en un punt, i s'expressa amb l'escala de Mercalli. La magnitud es defineix com el logaritme decimal de l'amplitud d'ona sísmica i s'expressa amb l'escala de Richter.

Terratrèmols: ones sísmiques, estructura interna de la Terra i tectònica de plaques

Resum

El document explica les causes dels terratrèmols, els tipus d'ones sísmiques (P, S, superficials), la localització dels hipocentres i l'activitat sísmica en diferents zones del planeta. També presenta les escales d'intensitat i magnitud, les capes de la Terra i les teories de la deriva continental i la tectònica de plaques.

Punts clau

Les ones P són longitudinals, les més ràpides, i es transmeten per sòlids, líquids i gasos.
Les ones S són transversals, més lentes, i no es transmeten a través de líquids.
Els sismes superficials es produeixen en els primers 100 km de profunditat; els intermedis entre 100 i 300 km i els profunds entre 300 i 700 km.
La intensitat es mesura amb l'escala de Mercalli (12 graus) i la magnitud amb l'escala de Richter.
La Terra es divideix en escorça, mantell i nucli, i la litosfera està fragmentada en plaques tectòniques.
Alfred Wegener va enunciar la deriva continental el 1912 i la tectònica de plaques es va enunciar el 1968.

Posa't a prova

Terratrèmols: Causes i Tipus d'Ones

Els terratrèmols són el resultat del comportament elàstic de les roques. Els esforços poden actuar durant molt de temps en les falles. Les ones sísmiques són vibracions provocades pel lliscament de blocs, o llavis de falles.

Tipus d'Ones Sísmiques

Ones primàries (P): Ones longitudinals que provoquen compressions i dilatacions successives de les partícules, fent-les desplaçar endavant i endarrere en la direcció de la propagació. Són les ones més ràpides. Es poden transmetre a través de sòlids, líquids i gasos.
Ones secundàries (S): Ones transversals o de cisalla. Mouen les partícules com ho faria una corda quan la sacsegem des d'un extrem. Són més lentes que les ones P i no es transmeten a través de líquids.
Ones superficials: Reflexió de les ones anteriors en arribar a la superfície terrestre.
- Ones Rayleigh: Provoquen moviments de trajectòria el·líptica, semblants a les ones marines.
- Ones Love: Produeixen desplaçaments horitzontals i perpendiculars a la direcció de la propagació.

Les ones P i S es transmeten en totes direccions a partir del focus sísmic i s'atenuen a mesura que s'allunyen. Les línies en les quals es produeixen canvis de velocitat i direcció són les discontinuïtats sísmiques, i indiquen un canvi important en les característiques de les roques que travessen les ones sísmiques.

Localització i Profunditat dels Terratrèmols

Els hipocentres dels terratrèmols es poden localitzar des de punts molt propers a la superfície fins a 700 km de profunditat. Els sismes que tenen lloc en els primers 100 km de profunditat s'anomenen superficials. Els intermedis són els que es produeixen entre 100 i 300 km, i els profunds són els que es produeixen entre 300 i 700 km.

Activitat Sísmica en Diferents Zones

Dorsals oceàniques: Terratrèmols superficials associats a les falles normals i a les bosses de magma ascendent. Són zones moderadament actives.
Zones de subducció: Forta activitat sísmica. Sismes superficials.
Zones de lliscament lateral entre plaques: Forta activitat sísmica. Focus sísmics superficials al llarg de les falles transformants.
Zones d'obducció: Moderada activitat sísmica i predomini de focus superficials o intermedis.
Zones intraplaca: Falles antigues inactives que encara poden presentar moviment.

Mesura dels Terratrèmols

El sismògraf és l'aparell que s'utilitza per registrar els terratrèmols.

Intensitat: Mesura subjectiva basada en l'observació dels efectes del terratrèmol en un punt determinat. S'utilitza l'escala de Mercalli, que té 12 graus.
Magnitud: S'utilitza l'escala de Richter, dissenyada pel sismòleg Charles Richter. Es defineix com el logaritme decimal de l'amplitud d'ona sísmica.

Línies d'un terratrèmol en un mapa: isosísmiques. El mètode sísmic es basa en l'estudi de les ones sísmiques que s'alliberen quan es produeix un terratrèmol.

Estructura Interna de la Terra

Discontinuïtats sísmiques: Canvi sobtat de la velocitat de les ones sísmiques.

De primer ordre: Indiquen un canvi sobtat de velocitat.
De segon ordre: Canvi força acusat de la velocitat, però més gradual.

Capes de la Terra

Escorça terrestre: Part sòlida i més externa de la Terra (1%). Constituïda per minerals i roques. Discontínua (plaques tectòniques). Gruix entre 5 i 40 km.
- Capa sedimentària: Sediments com argiles o gresos.
- Capa granítica: Granit (40 km).
- Capa basàltica: Basalt. Als continents, per sota de la capa granítica.
Mantell: Capa per sota de l'escorça (87% de la Terra). Des de 33 km (o 8 km en zones oceàniques) fins a 2.900 km (100°C).
- Mantell superior: Fins a 670 km. Més pobre en Si i més ric en Fe.
- Zona de transició: No confirmada (400-1000 km).
- Mantell inferior: 670-2900 km. Roques riques en Fe i Mg.
Nucli:
- Nucli extern: 2900-4600 km. No es propaguen les ones S. Fe i Ni.
- Zona de transició: 4600-5100 km. Pas d'estat fluid a sòlid.
- Nucli intern: 5100-6370 km. Format per Fe (6000°C).

Litosfera, Tectònica de Plaques i Deriva Continental

Litosfera: Capa més superficial i rígida, inclou l'escorça i part del mantell. Fragmentada en plaques tectòniques. Sota la litosfera hi ha l'astenosfera, la mesosfera i l'endosfera.

Deriva continental: Enunciada per Alfred Wegener el 1912. Explica la forma i disposició dels continents i l'origen de les muntanyes.

Tectònica de plaques: Enunciada el 1968. Explica els processos geològics interns i les seves conseqüències. Les plaques es desplacen a 2,5 cm/any. Descriu el desplaçament, direccions i interaccions. Basada en la deriva continental i l'expansió dels fons oceànics.

Exemples de Roques

Granit: Granuda. Quars, feldspat, biotita, moscovita.
Diorita: Granuda. Feldspat, amfíbol.
Basalt: Microlítica. Piroxè, olivina, fenocristalls.
Peridotita: Granuda. Piroxè, olivina, minerals negres.