El text: coherència, cohesió i adequació (resum i guia)

Resum

El document explica les tres propietats que ha de tenir un text: coherència, cohesió i adequació. Presenta els mecanismes de referència gramaticals (anàfora, catàfora, el·lipsi i dixi), els connectors textuals i les característiques lingüístiques del text argumentatiu. Serveix per entendre com es construeix un text ben organitzat i adaptat al seu context.

Punts clau

Un text és la unitat de comunicació verbal, oral o escrita, emesa amb una intenció i en una situació concreta.
La coherència té a veure amb la selecció i l'organització lògica de la informació, amb idees principals i secundàries.
La cohesió és la propietat que lliga formalment totes les parts del text.
Els mecanismes de referència són l'anàfora, la catàfora, l'el·lipsi i la dixi (temporal, espacial i personal).
Els connectors textuals poden ser d'ordre o de relació lògica.
L'adequació és la capacitat del text d'adaptar-se al context comunicatiu, al canal, a l'àmbit, a la varietat lingüística i al gènere.
El text argumentatiu usa molts elements modalitzadors, diverses veus, predomini de les funcions emotiva i referencial i abundants connectors.

Posa't a prova

El Text: Coherència, Cohesió i Adequació

El text és la unitat de comunicació verbal oral o escrita emesa per un parlant de manera intencionada amb un propòsit determinat i en una situació concreta. El text pot estar format per un enunciat o per un conjunt d’enunciats que transmeten un missatge amb sentit complet. El text ha de tenir coherència, cohesió i adequació. La coherència té a veure amb la tria i l’organització de la informació pertinent d’un text, amb l’organització i la successió lògica i clara. Implica tenir idees principals i secundàries, a més de l’organització d’informació que està ordenada en paràgrafs. La cohesió textual és la propietat segons la qual totes les parts d’un text estan lligades formalment. Els mecanismes de referència gramaticals són:

Mecanismes de Referència Gramaticals

L’anàfora: es produeix quan hi ha un element que anomenem anafòric (Ella parlarà amb el tutor) -> Ella
La catàfora: és l’element lingüístic que s’interpreta segons un element que apareix posteriorment (ella no vindrà, la teua amiga). Ella és catàfora.
L’el·lipsi: (Carles i Pere) ells és l’el·lipsi.
La dixi:
- Temporals (com ara: ara, demà, pròximament…)
- Espacials (com ara: ací, allà, aquest, aquell)
- Personals (jo, tu, ells, nosaltres…)

Connectors Textuals

A més, hi ha dos tipus de connectors:

D’ordre (Per començar, per acabar, en primer lloc, breument…)
De relació lògica (Perquè, ja que, per tant, per…, ara… ara…)

L'Adequació

Finalment, l’adequació és la propietat mitjançant la qual un text s’adapta al context comunicatiu en què se situa: el canal de transmissió d’un missatge, oral o escrit; els textos poden pertànyer a un àmbit d’ús públic o privat; les varietats lingüístiques; la modalitat textual, gèneres...; les veus del discurs.

Text Argumentatiu

Entre les característiques lingüístiques de l’argumentació hi ha aquestes:

Abundància d’elements modalitzadors, com ara verbs de pensament del tipus: pense, opine, crec, supose… a més d’adjectius valoratius com bonic, agradable… i adverbis valoratius com molt, poc, nombros…
Inclusió de diverses veus, siga mitjançant l’expressió d’una tesi i una antítesi introduint citacions d’autoritat. Formalment es manifesta mitjançant les cometes, la cursiva i les citacions…
Predomini de les funcions lingüístiques emotiva i referencial.
Abundants connectors d’ordre, contrast, finalitat, causa i conseqüència.

Preguntes freqüents

Què és l'anàfora?

És un mecanisme de referència en què un element anafòric remet a un element anterior del text. Per exemple, en "Ella parlarà amb el tutor", el pronom "ella" és anafòric.

Quina diferència hi ha entre anàfora i catàfora?

L'anàfora remet a un element que apareix abans en el text, mentre que la catàfora remet a un element que apareix després. En "ella no vindrà, la teua amiga", "ella" és catàfora.

Quins són els connectors d'ordre?

Són els connectors que organitzen la informació en el text, com ara "per començar", "per acabar", "en primer lloc" o "breument".

Quines característiques lingüístiques té el text argumentatiu?

Té abundància d'elements modalitzadors, inclou diverses veus amb citacions d'autoritat, predomina la funció emotiva i referencial i fa servir molts connectors d'ordre, contrast, finalitat, causa i conseqüència.