Textos expositius: característiques i organització

Filosofia i ètica3,21 KB

Definició: Una exposició o explicació és un text oral o escrit en què es presenta un tema, fenomen, una situació, etc., de manera clara i entenedora. Exemple: Les conferències.

Tenen tres tipus:

  • Textos humanístics: Llengua, història...
  • Textos científics: Matemàtiques, física...
  • Textos tècnics: Enginyeria, electrònica...

Segons el destinatari:

  • Textos especialitzats: Per persones especialitzades en el tema
  • Textos divulgatius: Adreçats als lectors mitjanament cultes

Canal de transmissió:

  • Oral
  • Escrit
  • Darrers anys s'ha estès l'ús de programes informàtics que permeten fer presentacions que es projecten i acompanyen una exposició oral.

Organització d'un text expositiu:

  • Introducció
  • Desenvolupament
  • Conclusió
  • S'ha d'organitzar en paràgrafs.

Tècniques de construcció de la part del desenvolupament:

  • Enumeració
  • Comparació
  • Sequència
  • Problema-solució, causa-efecte

Característiques lingüístiques:

  • Neutres i objectives, sense opinions ni judicis personals.
  • Expressió clara i precisa

Falsos i certes exercicis:

  • L'ordre, la claredat i la precisió són indispensables en un text explicatiu o expositiu: Cert
  • Preguntar-se quan van passar els fets és típic dels textos expositius: Fals, preguntar-se quan van a passar els fets és típic.
  • Els textos expositius tracten de mostrar la solució d'un problema: Cert
  • Les seqüències descriptives poden aparèixer en un text explicatiu: Fals
  • Els textos expositius es troben a tots els tipus de textos: Científics, humanístics, tècnics
  • El temps característic dels textos explicatius és el present indicatiu: Fals, el temps característic és Present Indicatiu

L'apòstrof és un signe que posem per indicar que elidim una vocal en contacte amb una altra.

L'article el: Davant de vocal o h o si es pronuncia però no s'escriu també

L'apòstrof article la: Davant de vocal o h

La preposició de davant de vocal o de h

Guió: Serveix per unir i distingir alhora mots o elements originalment distints però units prosòdicament o semànticament.

Anàlisi de l'oració simple

  • Primer pas de l'anàlisi consisteix a indicar la categoria gramatical o lèxica de cada paraula
  • Una paraula pot ser la contracció de les dues i contenir dues categories gramaticals
  • Diverses paraules poden correspondre a una sola categoria
  • Segon pas és agrupar les paraules amb sintagmes
  • Els pronoms no generen un tipus específic de sintagma
  • Tercer pas determinar en funció del verb si l'estructura de l'oració és impersonal
  • Quart determinar la funció dels diferents sintagmes

Sinonímia: És un fenomen que es produeix quan hi ha una relació de molta semblança o quasi d'equivalència en el seu significat

  • Signes de puntuació permeten estructurar i modular les unitats del missatge perquè resultin entenedores. Hi ha dos tipus: Puntuació lògica o estàndard i puntuació expressiva

Descarregar

PDF Word HTML