Tipus d'agricultura: intensiva, extensiva i ecològica
Tipus d'agricultura
Agricultura intensiva
Agricultura intensiva: Sistema de producció agrària que busca aconseguir una major producció en un mínim espai a través de l'ús de tècniques avançades, com l'ús de fertilitzants o llavors seleccionades. S'hi utilitza molta mà d'obra. Ex.: hortes, zones d'hivernacles.
Agricultura extensiva
Agricultura extensiva: Sistema de producció agrària que procura cultivar grans extensions de terreny però amb una inversió de capital i de mà d'obra més reduïda. Exemples són les grans extensions cerealístiques, que permeten la mecanització del camp. També trobem exemples en el món ramader: zones ramaderes amb bovins o d'ovelles de baixa productivitat.
Política Agrària Comuna (PAC) de la UE
PAC: Política Agrària Comuna de la Unió Europea. Conjunt de normes comunes en matèria agrícola dels països de la UE. Creat el 1962. Al 1982 s'introdueixen les ajudes directes al sector. Canvis al 2003: replantejament i establiment de quotes per reduir excedents i equilibrar oferta i demanda.
Objectius
- Reduir els preus per millorar la competitivitat.
- Fomentar el desenvolupament rural.
- Impulsar l'agricultura ecològica.
- Garantir la seguretat i la qualitat dels aliments per als consumidors europeus.
Accions
- Establir preus mínims d'intervenció.
- Protecció davant la competència exterior: aranzels.
- Subvencions i ajudes a les zones menys desenvolupades.
Agricultura i ramaderia ecològiques
Agricultura ecològica: Tipus d'agricultura que pretén prescindir de tota classe d'adobs químics, herbicides i pesticides, i intenta obtenir productes d'elevat valor nutritiu, en l'elaboració dels quals no s'utilitzin ni conservants ni colorants. Pretén realitzar l'activitat agrària respectuosa amb el medi natural i que eviti la contaminació o l'esgotament dels sòls. Europa ha impulsat aquestes polítiques a través dels seus fons.
No hem de confondre l'agricultura ecològica amb els productes de proximitat o de km 0. Aquests segon s'estructuren per produir-se prop del lloc de consum i hi ha un evident estalvi energètic, però això no implica que compleixin les normes de l'agricultura ecològica.
Espanya ocupa el primer lloc en superfície d'agricultura ecològica de la UE, i es troba entre els cinc primers del món.
La ramaderia ecològica, en canvi, presenta xifres molt minoritàries i té només importància local, malgrat les incentivacions i el futur que presenta. La certificació ecològica amb més creixement és la dels animals criats a l'aire lliure; per exemple, en prats de pastura o les gallines fora de les granges.