Tipus de Bilingüisme i Conflicte Lingüístic: Anàlisi

Bilingüisme Territorial

Aquesta solució no és avui la més freqüent. El territori bilingüe és un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades històricament i lingüísticament i no hauria de comportar, en principi, cap tipus de tensió. Seria el cas de Bèlgica (francès a Flandes i neerlandès a Valònia).

Bilingüisme Social

És, sens dubte, la solució més freqüent i seria objecte d'estudi de la sociolingüística. Dins d'un territori apareixen grups socials que usen més d'un idioma: un de propi i un altre que és el propi d'un altre grup. L'alternança idiomàtica depèn d'unes normes d'ús social establertes; acostuma a ser desequilibrada i per això mateix hi ha l'existència d'un conflicte lingüístic.

Conflicte Lingüístic i Desequilibri

És a dir, entren en contacte dues comunitats lingüístiques, amb la llengua 1 (la pròpia) i la llengua 2 (la nova), que, en la mesura que és adquirida, es produeix una compartimentació de funcions lingüístiques que compleixen i cobreixen diferents funcions socials. La llengua 2 va ocupant dominis lingüístics que fins aleshores eren coberts per la llengua 1. La bilingüització dels membres del grup A (L1) s'imposa com una necessitat, i comporta, de fet, una marginació en certs àmbits del grup B (L2) que decideixen bilingüitzar-se, és a dir, aprendre L1. Però aquesta és una situació de tria personal, no d'exigència social. Aquí rau, precisament, la diferència entre els bilingües d'A i els de B.

Per això, parlem de bilingüisme unilateral; és a dir, el bilingüisme que va en una sola direcció: els parlants de la llengua 1 han après i usen la llengua 2, mentre que, per necessitat, els parlants de la llengua 2 només usen aquesta llengua, ja que aprendre-la és simplement per voluntat pròpia.

Diferència entre Bilingüe i Bilingüisme

En tot aquest context, cal que distingim entre bilingüe i bilingüisme. El primer es refereix a l'aspecte real de la qüestió, mentre que el segon es refereix a l'aspecte ideològic. A partir d'això, s'ha creat un mite al voltant del concepte del bilingüisme: l'estructura del bilingüisme fa que els qui el propugnen siguin aquells que no el practiquen mai, és a dir, els parlants de L2, que defensen el bilingüisme dels altres (L1).