Tipus d'enllaços i propietats dels compostos químics

Enllaç iònic

Definició: És la unió que es produeix quan es combinen elements metàl·lics amb elements no metàl·lics. El metall perd electrons i el no metall els guanya, formant ions amb càrregues oposades que s'atreuen electrostàticament.

Propietats de l'enllaç iònic

• Sòlids: generalment durs i fràgils.
• Punts de fusió i ebullició alts.
• Solubilitat: solubles en aigua (depèn del compost).
• Conductivitat: no condueixen en estat sòlid; sí condueixen en dissolució aquosa o en estat fos (per moviment d'ions).

Enllaç covalent

Definició: És la unió entre elements no metàl·lics. Consisteix en la compartició d'un o més parells d'electrons entre àtoms.

Propietats de l'enllaç covalent

Els compostos covalents poden presentar-se en dues formes principals amb propietats diferents:

Covalents moleculars

• Són sovint toves (molt toves).
• Poden estar en qualsevol estat a temperatura ambient (gasos, líquids o sòlids).
• Punts de fusió i ebullició baixos.
• Solubles en solvents orgànics, però generalment no solubles en aigua.
• No conductores d'electricitat en condicions normals.

Covalents cristal·lins

• Molt durs.
• Sòlids a temperatura ambient.
• Punts de fusió i ebullició molt alts.
• Insolubles en la majoria de dissolvents.
• No conductors elèctrics (excepcions depenent de l'estructura).

Unions intermoleculars

Definició: Són interaccions atractives que es produeixen entre les molècules de substàncies covalents moleculars. Afecten punts de fusió, ebullició, solubilitat i altres propietats físiques.

Tipus d'unions intermoleculars

• Forces de van der Waals: Interaccions febles de naturalesa electrostàtica. La seva intensitat augmenta amb la grandària de la molècula i amb la superfície de contacte.
• Enllaços d'hidrogen: Enllaços intermoleculars més forts que les forces de van der Waals; les substàncies amb enllaços d'hidrogen tendeixen a tenir punts de fusió i ebullició més alts. Es produeixen entre un àtom d'hidrogen enllaçat a un àtom petit i molt electronegatiu (com O, N o F) i un altre àtom electronegatiu amb parells d'electrons lliures.

Enllaç metàl·lic

Definició: S'estableix entre àtoms metàl·lics. Els àtoms metàl·lics perden alguns electrons de la seva última capa i es converteixen en ions positius. Aquests ions es disposen en una xarxa cristal·lina i els electrons alliberats formen un núvol electrònic que es mou lliurement per l'estructura.

Propietats de l'enllaç metàl·lic

• Duresa: variable segons l'element o l'aliatge.
• Estat a temperatura ambient: generalment sòlids (excepte el mercuri, Hg).
• Punts de fusió i ebullició: molt variables segons el metall.
• Solubilitat: els metalls poden dissoldre's o fondre's i barrejar-se amb altres metalls en estat fos (formant aliatges).
• Conductivitat: molt bons conductors d'electricitat i calor en estat sòlid per la mobilitat dels electrons.
• Ductilitat i mal·leabilitat: molts metalls són dúctils i mal·leables.
• Densitat elevada i brillantor metàl·lica.

Compostos binaris

Definició: Compostos formats per la combinació de dos elements.

Tipus de compostos binaris

• Òxids: Compostos de tipus XO (on X és un altre element i O és oxigen). Poden ser formats per metalls o per no metalls.
• Hidrurs: Compostos en què apareix l'hidrogen combinat amb un altre element; sovint s'anomena hidrurs quan un metall està combinat amb hidrogen (però també existeixen hidrurs format per no metalls).
• Combinacions de no metalls: Compostos formats per dos o més elements no metàl·lics diferents.
• Sals: Combinació característica d'un metall amb un no metall (com en una sal iònica típica).

Nota: Aquest document resumeix els tipus d'enllaços i les seves propietats fonamentals. Les propietats concretes poden variar segons la composició exacta i l'estructura dels compostos.