Tipus d'oracions, polifonia i tipologia textual — guia resum
Tipus d'oracions predicatives
Tipus: transitiva / intransitiva / activa / passiva / reflexiva / recíproca / impersonal (sense subjecte: hi ha, plou).
Modalitat de l'oració
- Enunciativa
- Interrogativa
- Exclamativa
- Dubitativa
- Desiderativa
- Imperativa
Verbs
- Passat perifràstic: vaig menjar
- Passat simple (literari): menjà
- Perfet: he menjat
Polifonia i realitat textual
Polifonia: conjunt de veus que participen en l'elaboració de qualsevol situació comunicativa. Distingim entre:
Realitat externa
- Autor real / emissor real: l'autor real del text, l'emissor que produeix realment el text; el lector real, el receptor real.
- Autor model: la imatge que cada lector es fa de l'autor real a partir de la lectura; també hi ha lector model: tipus de lector a qui va adreçat el text, en qui pensa l'autor quan el construeix.
Realitat creada
- Locutor: la veu que condueix el text; sovint se n'anomena narrador en textos narratives. Pot ocórrer que el locutor s'adreci directament a algú que apareix al text: és l'al·locutari.
- Enunciador: personatges diferents del locutor que prenen veu pròpia en el text.
Discurs reportat
Quan parlem o escrivim, sovint hem de reproduir les paraules d'altres persones. Hi ha diferents maneres:
- Discurs directe: reproducció literal. Ex.: Laura diu: «No tornaré a convidar-lo ...» (1a persona, cometes, verbs declaratius).
- Discurs indirecte: el locutor incorpora al seu discurs l'enunciat d'una altra persona amb les adaptacions textuals. Ex.: Laura diu que no tornarà a convidar-lo ... (possessius adaptats, 3a persona, conjunció que, temps verbal adaptat).
- Discurs indirecte lliure: combina característiques del discurs indirecte i del directe. Ex.: Laura: no tornaria a ...
Intertextualitat
Intertextualitat: trobem dins d'un text paraules o fragments d'altre text; és molt comú en l'àmbit acadèmic i en el canal escrit. Estem obligats a citar l'origen d'aquestes referències; si no, seria un plagi.
Oració composta
Oració composta: agrupació d'oracions amb diferents relacions sintàctiques.
- Coordinada: relació de paritat (p. ex. amb conjuncions com i).
- Juxtaposada: oracions una al costat de l'altra, sovint separades per punt o cometes.
- Subordinada: relació de dependència (p. ex. causal, temporal, etc.).
Oració subordinada substantiva
Funcions habituals: subjecte, complement directe (CD), atribut, complement indirecte (CI) (qui?), complement de règim verbal (CRV), complement nominal (CN) (ex.: que = de que).
Oració subordinada adjectiva
Substitueix un sintagma nominal; sovint es pot substituir per el qual, la qual, etc.
Tipologia textual
Principals tipologies amb estructura i elements característics:
- Expositius: introducció / desenvolupament del tema / conclusió. Suport no verbal: títols, negretes.
- Argumentatius: introducció / desenvolupament / conclusió. Elements: dialogisme, polifonia, locucions d'ordre, adjectius subjectius, ment; verbs performatius com dir, creure, pensar.
- Narratius: plantejament / nus / desenllaç. Elements: discurs directe i indirecte, ús del passat, connectors temporals, verbs d'acció.
- Descriptius: retrat / topografia. Estructura típica: sustantiu + verb + complements circumstancials; ús de verbs copulatius i adjectius.
Nota: s'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, ajustant majúscules i minúscules, i s'han organitzat els continguts amb encapçalaments i llistes per facilitar la lectura i la indexació SEO.