Els tipus de plans urbans i les funcions de la ciutat

Els tipus de plans urbans

El pla irregular

Al món occidental, aquest tipus de pla correspon a la part antiga de les ciutats i fa referència a la ciutat preindustrial d'origen romà o medieval. A vegades encara és possible resseguir-ne el traçat de les antigues muralles, que temps enrere feien de barrera infranquejable per a qualsevol creixement urbà i assenyalaven el límit precís amb el món rural. Aquesta delimitació marcada per les muralles provocava que s'aprofités tot l'espai interior disponible, de manera que morfològicament el resultat acabava sent un conjunt caòtic d'edificis alts i sense un ordre fix, carrers estrets i irregulars amb un traçat tortuós. Tot això sense cap planificació ni ordre aparent, sovint resseguint condicionants del relleu com turons o rius.

Hi ha nombroses ciutats espanyoles que conserven encara avui el perímetre emmurallat medieval:

• Lugo
• Càceres
• Granada
• Àvila

El pas del temps, els incendis i les destruccions produïdes per les guerres van introduir alguns canvis que van deteriorar aquests barris antics. En la mesura de lo possible, els carrers s'han adaptat a les exigències del trànsit i una part dels habitatges s'han remodelat i s'han dotat dels serveis indispensables.

El pla ortogonal o en quadrícula

Tot i que hi ha alguns exemples de plans ortogonals a les ciutats de la Grècia i la Roma clàssiques i també a les ciutats colonials, com les que van fundar els espanyols a Amèrica, aquest tipus de pla va tenir un gran èxit als segles XIX i XX, en què moltes ciutats es van desfer de les muralles i van dissenyar eixamples. S'anomena també pla reticular o en quadrícula i presenta una forma simple segons la qual els carrers es tallen perpendicularment entre ells. Això fa que les illes de cases siguin quadrades o rectangulars i que els edificis tinguin una disposició molt ordenada.

La forma reticular facilita la parcel·lació dels terrenys i el traçat de carrers amples, airejats i assolellats. La quadrícula pròpia d'aquest tipus de pla afavoreix els desplaçaments pels eixos verticals i pels horitzontals, però complica els trajectes transversals: això es corregeix amb l'obertura de vies en diagonal. Durant el segle XIX, els eixamples es van destinar a residència de la classe mitjana i burgesa, però en una època en què no hi havia ascensors, els pisos més alts eren més barats i s'assignaven a les classes populars. En són exemples l'Eixample de Barcelona, Sabadell, Pamplona, Lleó i Màlaga.

El pla radial o radiocèntric

A vegades és tal la centralitat d'algun edifici o monument històric (una catedral, un castell o una gran plaça de mercat) que arriba a condicionar la forma d'ordenament del pla d'una ciutat o d'un barri. Així, des d'aquest punt central surten carrers i avingudes que, com si fossin radis, s'allunyen del centre fins als diversos espais en què s'articula la ciutat; és el pla radial o radiocèntric.

El pla radial es completa i es perfecciona amb l'obertura de vies concèntriques, a manera de cinturons urbans, que permeten la connexió entre els diversos barris sense necessitat d'haver de passar pel centre de la ciutat. Això no obstant, a vegades els encreuaments entre els carrers radials i els concèntrics són bastant complicats, perquè poden formar angles de 120º. Aquesta forma urbana sol ser molt impactant, perquè afavoreix una visió centralitzada de la ciutat i afavoreix el fet que es concentrin al centre urbà una bona part de les activitats i de les comunicacions. Moscou, París o Amsterdam són uns bons exemples de plans urbans radiocèntrics, així com Vitòria o, parcialment, Pamplona i Tarragona.

Les funcions de la ciutat

La funció residencial i comercial

La funció residencial comporta necessàriament una sèrie d’equipaments i d’infraestructures per assegurar el benestar dels ciutadans i el correcte funcionament dels serveis. La funció residencial s’estén per tota la ciutat però pot ser escassa a l’àrea més central o nul·la a les zones industrials. El nucli antic, si no ha estat rehabilitat, acaba sent un barri residencial degradat, amb poques comoditats i serveis. Per això l’habiten persones amb pocs recursos. A vegades s’inicien processos de gentrificació aprofitant que són barris molt cèntrics; s’hi rehabiliten locals per a comerços, restaurants i d’altres. El turisme és un destacat agent gentrificador. Tot això genera un conflicte amb els antics residents i la seva pràctica expulsió, ja que els preus pugen i no s’ho poden permetre. Alguns eixamples del segle XIX i XX continuen sent àrees residencials de prestigi. Però les noves classes acomodades s’estimen més viure en barris exclusius, sovint a la perifèria, amb bones condicions, equipaments i serveis. Els antics habitatges del centre l'ocupen gent amb un poder adquisitiu més baix.

La funció comercial: els intercanvis de productes i de serveis són propis de les ciutats, tant antigues com contemporànies. Actualment les activitats comercials s’han multiplicat enormement i cada dia inclouen més productes. Avui a les ciutats hi ha des de petites botigues especialitzades fins a grans centres comercials i s’ofereixen des d'aliments de primera necessitat fins a objectes d’ús exclusiu. El comerç i les relacions públiques estan relacionats amb les facilitats del transport i de comunicació. Per això a les ciutats existeixen aeroports que connecten amb més aeroports i de la mateixa manera amb línies de ferrocarrils, centres logístics, etc.

La funció industrial

La indústria ha tingut molta importància en el desenvolupament i la morfologia de la ciutat contemporània. Encara avui és possible veure fàbriques, tallers i magatzems barrejats amb els habitatges a molts llocs de la ciutat: solen ser activitats netes, que necessiten poc espai i energia, i mantenen una estreta relació amb altres activitats properes de les quals són proveïdors o clients.

La funció industrial tendeix a produir-se a les zones urbanes, perquè atreu població i serveis, i afecta el paisatge urbà perquè necessita grans espais i bons accessos. Les indústries més clàssiques (sobretot les que ocupen molt d'espai, contaminen, fan soroll, etc.) es localitzen en polígons industrials, allunyades del centre de la ciutat i en indrets ben comunicats, on el preu del sòl és més assequible. La distància que separa aquests polígons en relació amb les zones residencials obliga els treballadors a fer moviments pendulars, és a dir, anades i vingudes a la feina en vehicles particulars.

La funció política i administrativa

Els poders polítics solen assignar les funcions polítiques i administratives a ciutats que, generalment, tenen moltes funcions econòmiques, estan localitzades en nodes centrals ben comunicats o que, històricament, han tingut un gran pes en la identitat d'un territori determinat. La capital és la ciutat que aglutina aquestes funcions polítiques i administratives segons cada nivell i jerarquia. És per això que les capitals solen ser llocs on abunden els funcionaris públics, la burocràcia i les empreses dedicades al sector terciari superior. La proximitat als poders polítics és un argument utilitzat habitualment per moltes empreses privades, institucions públiques i organismes financers o de gestió per establir-se també a la capital.

Altres funcions: cultura, religió i educació

Hi ha ciutats que tenen grans museus i edificis monumentals o que s’organitzen per organitzar espectacles artístics. Algunes ciutats tenen l’origen en una funció religiosa, que invita a tots aquells fidels que peregrinen per visitar el seu santuari més sagrat, etc.; ha de constar d’un bon transport, allotjament, restaurant, venda d’objectes, etc. També hi ha ciutats que s’especialitzen en educació i investigació i a partir d’aquí es creen universitats que s’ajunten en

Funció lúdica, turística i militar

Funció lúdica i turística: hi ha ciutats que tenen com a funció principal l’oci i el turisme, sigui gràcies al seu patrimoni cultural (Granada) o als seus elements naturals (Tenerife): això implica una àmplia oferta de serveis com ara restaurants, hotels, comerços, etc. Els visitants augmenten tant la població temporal com els problemes, i beneficien l’economia del lloc o donen una bona imatge del lloc ja que el visita molta gent.

Funció militar: era el motiu fundacional de moltes ciutats perquè servien de refugi, fortalesa i base estratègica. Encara avui es pot apreciar aquest tipus de plànols com ara a Ceuta i Toledo. Actualment les ciutats, pel fet d'estar situades a llocs estratègics, fronteres o de pas, o perquè són bases aèries o navals, s’han mantingut actives i s’han convertit en nusos de comunicacions o en centres de la indústria bèl·lica.

Funcions exteriors

Hinterland o àrea d’influència: Territori que queda vinculat a una ciutat a causa de l’atracció que aquesta exerceix.

Ciutats globals: la influència d'una ciutat va més enllà de la seva regió o país i abasta territoris molt més extensos o fins i tot la pràctica totalitat del planeta.