Components, estructura i minerals d'argila del sòl
Resum
El document explica els components del sòl segons la mida de les partícules (grava, sorra, llim i argila), els tipus d'estructura del sòl i els principals minerals que el formen, com el quars i els silicats laminars. També detalla propietats com la superfície específica i la capacitat d'intercanvi catiònic de les argiles més habituals.
Punts clau
- La terra fina té partícules menors de 2 mm: arenes (2-0,05 mm), llims (0,05-0,002 mm) i argiles (<0,002 mm).
- La superfície específica augmenta quan la partícula és més petita.
- La terra franca és ideal perquè té proporcions equilibrades d'arena, llim i argila.
- Les estructures laminar, prismàtica, columnar, de blocs, granular composta i micossa defineixen la qualitat del sòl per als cultius.
- Una estructura granular composta o micossa és la més desitjable, i entre un 25 % i un 30 % d'argila millora l'estructuració.
- La caolinita té poca fertilitat i una CIC baixa, mentre que la montmoril·lonita és expandible i té una CIC elevada.
Components i Estructura del Sòl
Classificació dels components del sòl
Elements grollers (> 2mm):
- Pedres: >75mm
- Graves: 2-75mm
Terra fina (<2mm):
- Arenes: 2-0.05mm
- Llims: 0.05-0.002mm
- Argiles: <0.002mm
Hexametafosfat de sodi: manté les partícules disperses.
Ideal: terra franca, és equilibrada en proporcions d’arena, llims i argila.
SE (Superfície específica): àrea que té un cos respecte a la seva massa: SE= àrea/massa. Com més petita és la partícula, més gran és la SE respecte a la seva massa.
Etilenglicol: capaç de formar una monocapa.
Components minerals del sòl
- Materials primaris residuals (roques)
- Materials transformats
- Incorporacions al sistema
- Neoformacions (recombinació d’elements químics donant lloc a un nou mineral)
Silicats
Estructurals, de cadena, ortosilicats, d’anell, laminars
No silicats
Òxids, hidròxids, sulfats, clorurs, carbonats, fosfats
Tipus d'estructura del sòl
- Laminar
- Prismàtica: allargades amb extrems més o menys plans i allargats, estructura no molt bona per a cultius. Exclusius d’horitzons argílics.
- Columnar: semblant a la prismàtica però a la part superior té forma arrodonida. Típic de sòls alcalins. Argílic amb acumulació de sodi (dispersant) que fa que les argiles es redueixin en profunditat. Molt desfavorable per als cultius.
- Blocs angulars: aresta viva.
- Blocs subangulars: formes més arrodonides, les podem trobar en profunditat i també en superfície.
- Granular composta: horitzons A.
- Micossa: estructura granulada composta molt porosa, facilita l'aeració, típica a sòls amb molta matèria orgànica.
- Bona estructura (capa llaurable): com més es sembli a granular composta o micossa, millor. Es necessita una quantitat mínima de minerals d’argila per assegurar l’estructuració. Fins a un 25-30% millora l'estructuració, perquè ajuda a mantenir les partícules unides. Si hi ha més del 30% formarà una estructura massiva.
Tipus de minerals al sòl
Quars
Silicat més típic per la seva composició, òxid de silici (SiO2), mineral molt poc alterable (meteoritzable), no aporta fertilitat.
Silicats laminars o fil·losilicats
No són minerals d’argila, mineral allà on forma un mineral que conté silici i forma una estructura laminar. Làmina tetraèdrica de Si, làmina d’hidròxid d'alumini (dioctaèdrica), làmina d’hidròxid de magnesi (trioctaèdrica).
Reemplaçament/Substitució isomòrfica
Substitució d’un ió per un altre de mida similar, genera una descompensació de càrregues elèctriques en els minerals d’argila: canvi de Si4+ per Al3+, es neutralitza amb un altre ió tipus catió com el K+.
Caolinita
Molt abundant a la naturalesa, típic en ambients tropicals, es pot trobar a totes les latituds. És el mineral d’argila que té l’estructura més simple, és de mida grossa, donen poca fertilitat, no té reemplaçament isomòrfic, distància entre làmines 0.7nm, en estat pur són argiles de color blanc. SE: 15m2/g. CIC: 3-5 meq/100g.
Sepiolita
SE: 100-240 m2/g, estructura fibrosa, laminar, CIC 18-30 cmol/kg.
Montmoril·lonita
Mineral d’argila amb estructura 2:1 (2 làmines tetraèdriques de silici i 1 empaquetada d'octàedres d’alumini). És expandible, CIC elevada 80-120. SE: 80-300 m2/g, clima mediterrani, típic de terres amb esmectites o vermiculites (argiles expandibles). Té tetraedres de silici i alumini, les esmectites tenen mida més petita i formen com cel·les d’abella.
Il·lita
Estructura 2:1, no són expandibles, són les argiles majoritàries d'aquí, fertilitat mitjana. SE: fins a 50 m2/g, CIC: 10-50 meq/100g.
Vermiculita
Semblant a esmectites, són expandibles quan es banyen, estructura 2:1 (dioctaedre alumini, trioctaedre magnesi). CIC més elevat.
Clorita
1 làmina trioctaedre, 2 làmina octaedre i 3 tetraedres. 2:1:1. CIC moderada tirant a baixa 10-50 meq.
Esmectita
Argiles de mida molt petita, SE molt elevada, molt expandibles, CIC elevada 100-180cmol.
Mica
Argila, escates, SE: 70-100cmol, no tenen superfície interna perquè no són expandibles.
Paligorskita
SE: 100-200m2/g, poca CIC 5-30cmol/kg, s'empra molt com a catalitzador de reaccions químiques.
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Quina és la diferència entre sorra, llim i argila en el sòl?
Segons la mida de les partícules, les arenes tenen entre 2 i 0,05 mm, els llims entre 0,05 i 0,002 mm, i les argiles són menors de 0,002 mm.
Quina estructura del sòl és la més adequada per als cultius?
Les estructures més semblants a la granular composta o a la micossa són les millors. La columnar, en canvi, és molt desfavorable per als cultius.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.