Tipus de roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries

Resum

El document explica com es formen les roques magmàtiques segons la textura (granular, vítria, afanítica i porfírica) i el lloc de solidificació (plutòniques, volcàniques i filonianes). També descriu les roques metamòrfiques i les sedimentàries, detrítiques i no detrítiques, amb exemples com el granit, el basalt, les calcàries o les evaporites.

Punts clau

Les roques magmàtiques es formen pel refredament i la solidificació del magma.
La textura granular té cristalls visibles a ull nu i es dona en refredament lent.
Les roques plutòniques es solidifiquen lentament a grans profunditats; exemple: granit.
Les roques volcàniques es formen quan el magma surt a la superfície; exemple: basalt.
Les roques metamòrfiques es formen per canvis estructurals i mineralògics en estat sòlid per augment de temperatura i pressió.
Les roques detrítiques es formen per l'acumulació de clasts; les rudites es divideixen en conglomerats (arrodonits) i bretxes (angulosos).
Les roques no detrítiques es formen per precipitació d'ions dissolts o restes d'organismes; les carbonàtiques tenen com a component principal els carbonats.

Posa't a prova

Roques Magmàtiques

Les roques magmàtiques es formen a partir del refredament i la solidificació del magma a l'interior de l'escorça.

Textura granular: Tota la roca està cristal·litzada amb cristalls del mateix volum, visibles a ull nu. Es dona en roques amb cristal·lització lenta.
Textura vítria: No presenten cristalls perquè el refredament del magma ha sigut molt ràpid.
Textura afanítica: Els cristalls no són visibles a ull nu. Es produeix en roques on el refredament ha sigut ràpid.
Textura porfírica: És una combinació de textura granular i microlítica, ja que hi ha cristalls visibles, fenocristalls, i no visibles, microcristalls.

Tipus de roques magmàtiques

Roques plutòniques: Són aquelles en les quals el magma se solidifica lentament i a grans profunditats. Exemple: Granit (textura porfírica).
Roques volcàniques: Es formen quan el magma arriba a la superfície terrestre i surt a l'exterior. Exemple: Basalt (textura porfírica).
Roques filonianes: S'originen quan el magma s'obre pas cap a la superfície a través d'esquerdes i se solidifica en el seu interior, amb textura porfírica o afanítica.

Roques Metamòrfiques i Sedimentàries

Les roques metamòrfiques es formen a partir de la transformació estructural i mineralògica de les roques que té lloc en estat sòlid com a conseqüència de l'augment de temperatura i pressió.

Les roques sedimentàries es classifiquen en:

Roques Detrítiques

Són roques formades per l'acumulació de clasts que han estat disgregats, arrencats i transportats fins al lloc del dipòsit.

Rudites: Formades per graves, fragments de més de 2 mm i envoltats o cimentats per una matriu fina. Si són fragments arrodonits, són conglomerats; si són angulosos, bretxes.
Gresos: Són roques formades per clasts d'entre 1/16 i 2 mm, són sorres.
Lutites: Són roques detrítiques extenses i resulten de la cimentació de clasts de volum petit.

Roques No Detrítiques

Són formades com a resultat de la precipitació de diferents ions minerals dissolts en aigua o bé restes d'organismes.

Roques carbonàtiques: Són roques que tenen com a component principal els carbonats. Les més abundants són les calcàries.
Roques evaporítiques: Són roques formades per la precipitació de sals en mars interiors. Les que primer sedimenten són: calcita, guix, halita i silvina.

Preguntes freqüents

Quina és la diferència entre roques plutòniques i volcàniques?

Les roques plutòniques es solidifiquen lentament a grans profunditats, mentre que les volcàniques es formen quan el magma arriba a la superfície i surt a l'exterior. El document cita el granit com a exemple de plutònica i el basalt com a exemple de volcànica.

Quina diferència hi ha entre conglomerats i bretxes?

Les dues són rudites formades per fragments de més de 2 mm. Si els fragments són arrodonits es tracta de conglomerats, i si són angulosos, de bretxes.

Què són les roques evaporítiques?

Són roques formades per la precipitació de sals en mars interiors. Les primeres que sedimenten són la calcita, el guix, la halita i la silvina.