Tipus de textos i homonímia: Científic, jurídic i administratiu

Característiques dels textos científics

El text científic exposa un tema i unes idees d'una manera clara i lògica. La intencionalitat és objectiva (didàctica o informativa) perquè l'emissor cerca la transmissió de coneixement.

Els textos segueixen una estructura de:

• Presentació: és una introducció del tema de què tractarà el text.
• Desenvolupament: és l'exposició ordenada i lògica de les idees. Segueix un ordre lògic i lineal. Les frases són breus per tal de facilitar al receptor la comprensió del text.
• La conclusió: sol ser un breu resum de les idees exposades al llarg del text o bé l'exposició de la situació final a la qual s'arriba.

Llenguatge:

• Claredat: predominen les funcions referencial i metalingüística.
• Objectivitat: es tracta d'una llengua centrada en el referent, per això predomina l'estil impersonal.
• Denotació: el llenguatge ha de ser denotatiu a fi que tots els seus usuaris associïn un sol concepte a cada mot.
• Precisió: no és possible entendre un text cientificotècnic sense el coneixement del vocabulari propi i específic.

Creació del lèxic: els procediments per a obtenir un lèxic propi són:

• La reinterpretació de mots existents.
• La creació de mots nous a partir de combinacions especials.
• La unió de lexemes grecs o llatins.
• La composició per mitjà de mots ja existents.
• La lexicalització o ús de sintagmes que representen un sol concepte.
• L'adopció de manlleus.
• L'abreviació i l'ús de símbols.

Text jurídic

El text jurídic es caracteritza per:

• Terminologia i fraseologia pròpia (llei, capítol preliminar...).
• Predomini de cultismes acabats en -ió (administració...).
• Ús de llenguatge no sexista i ús del present.
• Estructuració del text en llei, capítols, articles...
• Precisió semàntica.
• Llenguatge concís i referencial.
• Repeticions que serveixen per a deixar clar el contingut de la llei.
• Neutralitat afectiva i to impersonal; no s'usen ni la primera ni la segona persona.
• Ordenació rigorosa del contingut.
• Locucions llatines i expressió culta.

Text administratiu

El text administratiu (contracte, sol·licitud, currículum) presenta:

• Estil clar i concís.
• Llenguatge adequat i respectuós.
• Ús del present.
• Ús de tractaments protocol·laris.
• Rebuig del llenguatge sexista per mitjà de diferents vies:
  • Ús de la doble forma (masculina/femenina).
  • Ús de termes genèrics (la ciutadania...).
  • Esment dels dos gèneres (el pare i la mare).

Homonímia

L'homonímia és la relació que afecta dues o més paraules, les quals s'escriuen igual i es pronuncien de la mateixa manera, però tenen significats diferents. Com que són mots diferents, no comparteixen l'entrada al diccionari (ex.: deu com a forma del verb deure, o com a numeral 10).

De vegades, l'homonímia és parcial perquè pot haver-hi alguna diferència en la pronunciació o en l'ortografia. En aquests casos distingim entre:

• Homografia: relació existent entre dos mots diferents que s'escriuen igual, però es pronuncien diferent (ex.: pop música / animal).
• Homofonia: dos mots que s'escriuen diferent, però sonen igual (ex.: buit / vuit).