Tipus de tumors, càncer i defectes congènits
Tipus de neoplàsies
Tumor o neoplàsia benigna: les cèl·lules s’assemblen més a les dels teixits originals i es divideixen més lentament. En créixer formen masses úniques, arrodonides que només causen problemes si comprimeixen els òrgans adjacents. Són més fàcils d’extirpar i curar.
Càncer: les cèl·lules s’assemblen poc als teixits de què deriven i es divideixen ràpidament. Quan creixen formen masses de formes irregulars, que infiltren els teixits circumdants i els destrueixen. Per extirpar-los cal una exèresi quirúrgica més àmplia.
Factors de risc
- No modificables: edat, sexe, genètica i el grup ètnic.
- Modificables: dietètics, higiènics, socioeconòmics, laborals.
Defectes congènits
Són trastorns dels nadons que ja són presents en el moment de néixer. Seran trastorns anatòmics o funcionals segons si afecten l’estructura de l’organisme (les anomenades malformacions) o el seu funcionament.
Causes dels defectes congènits
- Heretats: transmès per gens deficients del pare o de la mare o de tots dos.
- Ambientals: pels milions de compostos químics diferents que hi ha al nostre voltant. El consum d’alcohol pot causar defectes físics i mentals al nadó. La cocaïna també és un agent teratogen i el tabac causa problemes al fetus. Els medicaments també els poden causar.
Trisomia 21 o síndrome de Down
El nadó neix amb tres còpies d’aquest cromosoma. Causa diferents graus de retard mental i sovint alteracions cardíaques i trets facials característics.
Principals malformacions
- Cardíaques: són la principal causa de mort per defecte congènit.
- Del sistema nerviós central: són relativament comunes, com l’anencefàlia (manca de l’encèfal) o la hidrocefàlia (en la qual augmenta la quantitat de líquid dins el crani i disminueix la massa cerebral).
- De l’aparell excretor o dels òrgans sexuals: la seva gravetat varia entre l’absència d’un ronyó i la presència de quistos als òrgans o a la sortida de la uretra per sota d’on té la sortida normal.
- Reducció de membres: pot anar des de l’absència d’una o de les dues extremitats fins a la falta d’algunes falanges.
Espina bífida
La columna vertebral no acaba de tancar-se per darrere i la mateixa medul·la espinal està lesionada. En les formes més greus es pateixen paràlisis de les extremitats inferiors i problemes de la bufeta urinària i dels intestins.
Fibrosi quística
Es caracteritza per l’espessiment del moc que limita molt la funció pulmonar.
Prevenció
És fonamental consultar al metge abans de quedar-se embarassada per minimitzar riscos.