Tomàs d'Aquino: Integració d'Aristòtil i les Cinc Vies

Tomàs d'Aquino: Aristotelisme i Fe Cristiana

Vida i Obres de Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (1225-1274) va néixer al castell de Rocaseca. Als 20 anys va ingressar en l'ordre dels dominics. Posteriorment va estudiar a París i Colònia. Després de graduar-se va portar a terme una llarga tasca docent. Entre les seves obres més importants destaquen:

• De ente et essentia (Sobre l'ens i l'essència)
• Suma Theologiae (Suma Teològica)

Pensament i Influències Filosòfiques

Va crear un dels sistemes filosòfics més influents de la història del pensament occidental. Seguidor d'Aristòtil, la idea del qual va intentar integrar dins del cristianisme, va aconseguir un equilibri entre la raó i la fe.

La Metafísica Tomista: Ens, Substància i Accidents

Afirma que allò que la nostra intel·ligència adverteix és que hi ha quelcom que existeix, perquè hem d'entendre que ens és allò que és, que existeix. A partir de la realitat de l'ens, l'intel·lecte descobreix què és la contradicció. La substància és allò que la cosa és en si mateixa. Els accidents són maneres de ser de la substància i poden variar sense que la substància deixi de ser-ho.

Conèixer: Procés Actiu de l'Intel·lecte

En el procés de conèixer hi ha un doble mecanisme: un derivat de l'activitat intel·lectual i un altre que prové de l'actuació sensible. La intel·ligència genera, a partir de la percepció sensible, els coneixements universals i abstractes.

Les Cinc Vies de Tomàs d'Aquino per Demostrar Déu

Va proposar cinc vies per demostrar l'existència de Déu:

1. Primera via o del moviment (inspirada en Aristòtil). El moviment en la natura exigeix que hi hagi un punt inicial, un Motor Immòbil o Déu.
2. Segona via o de la causa eficient. La llarga cadena de causes i efectes que observem requereix que existeixi una Primera Causa o Déu.
3. Tercera via o de la contingència. Existeixen éssers contingents, éssers que podrien haver no existit. L'existència d'aquests éssers exigeix necessàriament que existeixi un Ésser Necessari (Déu).
4. Quarta via o dels graus de perfecció. Hi ha diversos graus de perfecció en els éssers que existeixen. Una perfecció sempre ho és respecte a una altra. És necessari que existeixi una Perfecció Absoluta (Déu).
5. Cinquena via o de l'ordre de l'univers. L'ordre que observem en l'Univers no pot ser més que fruit d'una Intel·ligència Ordenadora.