Torre Eiffel: Història, Arquitectura i Significat
Torre Eiffel
Descripció formal
La Torre Eiffel és una enorme estructura metàl·lica feta amb més de 18.000 peces de ferro encreuades i agafades amb més de 2,5 milions de cargols que s’aixeca fins a una alçada de 324 metres; d’aquests, els 24 últims corresponen a l’antena de ràdio que s’hi va afegir posteriorment.
La forma piramidal de la torre, dividida en quatre parts separades per tres plataformes, potencia la sensació de verticalitat. El primer bloc arriba fins a una alçada de 57 metres i fa les funcions de base. Aquesta estructura de planta rectangular la formen quatre grans pilars inclinats que descansen damunt de vuit gats hidràulics cadascun i estan units per mitjà de quatre arcs. Damunt d’aquesta planta rectangular s’aixequen unes altres quatre potes amb una lleugera inclinació cap endins, fins a una alçada de 115 metres, on hi ha la segona plataforma. Més amunt, la curvatura iniciada al pis inferior fa que els pilars es trobin i arribin fins a un mirador situat a 274 metres d’alçada.
Els quatre costats són idèntics. Aquesta característica, que respon a la clara necessitat d’estabilitat de l’estructura, va ser vista conceptualment com un prototipus de la simetria.
Al seu interior hi ha escales i ascensors que permeten l’ascens i descens dels visitants, així com també restaurants, magatzems i botigues, i fins i tot un museu, situat a les dues plataformes inferiors.
Entorn i integració urbanística
La Torre Eiffel és el monument més alt de París, i es divisa des de qualsevol lloc de la ciutat. La seva ubicació, a prop del riu, a l’ampli parc dels Champs de Mars, li permet disposar d’una proporcionalitat i una integració urbanística excel·lents, malgrat que en un primer moment va ser molt criticada.
Funció, contingut i significat
La Segona Revolució Industrial va facilitar el fet que a mitjan segle XIX s’organitzessin, a diferents ciutats del món, exposicions en què es mostraven els grans avenços de la intervenció tecnològica i industrial.
Com havia passat ja amb el Crystal Palace de Joseph Paxton a l’exposició universal de Londres l’any 1851, la Torre Eiffel va ser concebuda amb l’objectiu de ser símbol de l’exposició universal de París, celebrada l’any 1889 en commemoració del centenari de la Revolució Francesa.
Uns anys abans, a la ciutat de Barcelona, Eiffel havia presentat la seva proposta a l’organització de l’Exposició Universal del 1888. El seu projecte no va ser acceptat i es va preferir la construcció d’un arc de triomf, obra de l’arquitecte català Josep Vilaseca.
Dades clau
Autor: Alexandre Gustave Eiffel
Cronologia: 1887-1889
Tipologia: monument commemoratiu
Material: ferro forjat
Estil: arquitectura del ferro
Localització: Champs de Mars (París)