Totalitarisme, Expansionisme i Resistència a la II Guerra Mundial

Característiques del Totalitarisme

• Partit únic i líder únic.
• Ideologia d'Estat.
• Enquadrament de masses.
• Propaganda i control dels mitjans de comunicació.
• Coerció social.
• Violència i terror.

Itàlia, Benito Mussolini

Crisi econòmica, agitació obrera i incapacitat dels partits liberals.

Ascensió del partit feixista: Després de la marxa sobre Roma, Mussolini arriba al poder el 1922.

S'estableix una dictadura i s'eliminen totes les institucions democràtiques, es reprimeix l'oposició i s'aplica un control social molt ferri.

Hi ha intervencionisme econòmic, autarquia i expansionisme militar.

Alemanya, Adolf Hitler

La República de Weimar té problemes econòmics i socials greus.

Hitler i el partit nazi assoleixen l'èxit electoral (1933) amb un programa antiliberal, anticomunista, nacionalista i racista.

S'estableix una dictadura del partit, que és identificat per Hitler amb l'Estat i la seva persona.

S'imposa una economia centralitzada basada en la col·laboració amb els grans industrials, en l'autarquia i el rearmament.

Es reprimeix tota l'oposició, s'exerceix un control ideològic i social mitjançant la imposició dels valors del racisme, el militarisme i l'expansionisme cultural.

L'annexió de Manxúria

La invasió i l'annexió de la regió xinesa de Manxúria va ser realitzada amb violència extrema: hi va haver mortaldats i desplaçaments forçosos de la població civil.

El febrer del 1932, i amb el nom de Manxukuo, el territori va ser incorporat formalment a l'Imperi japonès.

La invasió de la resta de la Xina

El 1937, l'exèrcit japonès va ocupar Pequín i Xangai. Les tropes japoneses van arribar a utilitzar gasos tòxics contra l'exèrcit i la població civil, i, després de l'ocupació de Nanquín, van cometre un genocidi, en el qual van assassinar unes 300.000 persones.

Les violacions i tota mena d'atrocitats es van prolongar durant més de sis setmanes.

Les formes de resistència

Insurrecció armada

• Atacs armats esporàdics a instal·lacions, combois, armament, etc.
• Guerra de guerrilles.
• Fuga del país per incorporar-se a exèrcits aliats.

Resistència clandestina

• Sabotatge.
• Negació de cooperació.
• Espionatge.
• Enviament d'informació sobre l'enemic a forces aliades.
• Emissió de premsa clandestina, falsificació de documents.
• Contraband, tràfic d'armes.
• Assistència per ocultar fugitius.
• Ajuda a personal militar aliat rere la línia enemiga.

Protegir els perseguits

A Holanda s'hi va establir un govern col·laboracionista, al voltant d'un partit feixista molt potent. Però, gran part de la població es va mantenir contrària a la persecució antisemita. Al país s'hi van amagar 25.000 jueus, tot i que només 6.000 van aconseguir no ser descoberts.

Donar suport als aliats

El suport de la població civil a les forces aliades va ser molt important per obtenir informació, introduir armes per a la resistència i ajudar a fugir els soldats perseguits.

Aquest va ser el cas de la xarxa Comète, una trama civil molt complexa que va establir una via de fuga per als nombrosos pilots i soldats britànics caiguts en combat en territori belga, ocupat per l'Alemanya nazi des del 1940.

Causes i conseqüències de la guerra

Les causes de la guerra s'han de buscar en l'expansionisme d'Alemanya i del Japó, que aspiraven a construir un gran imperi, aniquilar els enemics violentament i massivament i imposar als països conquerits un règim totalitari. L'esforç de la guerra dels aliats (EUA, URSS, Regne Unit i França), amb l'ajuda de la resistència civil, va aconseguir vèncer militarment les potències de l'Eix i enderrocar els règims autoritaris (nazisme, feixisme, imperi japonès). La Segona Guerra Mundial va comportar una quantitat enorme de pèrdues humanes i econòmiques i va posar en evidència l'horror a què podien arribar els països civilitzats. Els Judicis de Nuremberg i la creació de l'ONU aspiraven a crear un nou món basat en el compromís de respectar els drets humans.

Causes a llarg termini

• La crisi econòmica del període d'entreguerres.
• L'ascens de les formes dictatorials a Europa, especialment del feixisme a Itàlia i del nazisme a Alemanya.
• La feblesa de les democràcies occidentals i la seva política d'apaivagament davant l'expansionisme nazi, que va permetre que hi hagués una escalada d'agressions a Europa.
• L'expansionisme de l'Imperi Japonès a Àsia.

Ofensives de l'Eix

• "Guerra llampec" i grans conquestes a Europa i al nord d'Àfrica.
• Batalla d'Anglaterra (1940). Alemanya desisteix d'envair l'illa.
• Submissió dels països conquerits. Règim de terror i explotació de recursos materials i humans.
• Persecució dels jueus a tot Europa, que van ser deportats a camps de concentració i d'extermini.
• Invasió de l'URSS. L'avanç alemany queda frenat (1943).

Causes a curt termini

Política expansionista

Alemanya:

• Abandona la SDN.
• Intervé a la Guerra Civil Espanyola.
• Annexió del Sarre i remilitarització de Renània.
• Annexió d'Àustria.
• Ocupació dels Sudets i partició de Txecoslovàquia.
• Envaeix Polònia.

Itàlia:

• Intervé a la Guerra Civil Espanyola.
• Envaeix Abissínia.
• Abandona la SDN.

Japó:

• Envaeix Manxúria.
• Abandona la SDN.
• Intervé a la Xina.
• Bombardeig de Pearl Harbor.

Aliances

• Pacte d'Acer (Alemanya, Itàlia i el Japó).
• Aliats (França i Gran Bretanya). Incorporació posterior de l'URSS i dels EUA.

Contraofensives aliades

• 1943 - Batalla de Stalingrad (URSS). Fa retrocedir l'exèrcit alemany. Avanç soviètic cap a l'oest.
• Desembarcament angloamericà al nord d'Àfrica i al sud d'Itàlia.
• 1944 - Desembarcament estatunidenc a Normandia. Avanç de les tropes angloamericanes cap a l'oest.
• Guerra al Pacífic contra el Japó.
• Maig de 1945 - Esfondrament d'Alemanya i d'Itàlia. Capitulacions.
• Agost de 1945 - Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. Capitulació del Japó.

Resistència

• Sorgeix una resistència contra el domini nazi que ofereix suport als exèrcits aliats.
• Paper molt important en l'alliberament d'alguns països ocupats (Grècia, Iugoslàvia, Itàlia).

Conseqüències

Efectes immediats

Demogràfics:

• Entre 40 i 65 milions de morts.
• 35 milions de ferits i mutilats.
• Més de 30 milions de desplaçaments.

Econòmics:

• Indústries, terres de conreu i ciutats devastades.
• Descens de la producció agrícola i industrial.
• Infraestructures destruïdes.
• Endeutament i inflació.

Organització de la pau internacional

• Conferències de Teheran, Ialta i Potsdam.
• Es formen dues superpotències (els EUA i l'URSS) i el món queda dividit en blocs.
• Un nou ordre mundial: Creació de l'ONU per preservar la pau i la seguretat internacionals i fomentar la cooperació entre els Estats.
• Organització de tribunals internacionals per jutjar els responsables de la barbàrie.