Toxicologia i Sensibilitat Química: Conceptes Essencials i Malalties Associades

Biologia9 de juny 20254,87 KB

Conceptes Clau en Toxicologia

Els estudis de toxicitat aguda es realitzen mitjançant l'administració d'una dosi única o diverses dosis d'una substància en un període de 24 hores. VERDADER
La capacitat d'una substància per a produir efectes adversos conseqüents a una exposició prolongada s'anomena: TOXICITAT CRÒNICA.
L'Hormesi és la propietat de determinats compostos d'induir efectes beneficiosos a dosis baixes i efectes adversos a dosis altes. VERDADER
Les unitats PROBIT representen les unitats "probability unit" utilitzades en toxicologia per a representar la resposta enfront del logaritme de la dosi administrada, i es calculen a partir de les unitats NED. VERDADER
El principi de precaució diu que s'ha de legislar per a restringir un risc químic, tot i que no hi hagi evidències científiques que justifiquin la prohibició d'una substància sospitosa. VERDADER
La Síndrome de Sensibilitat Química (SSQ) és una malaltia crònica que incapacita laboralment les persones afectades a causa d'una exposició contínua a substàncies químiques que produeixen una simptomatologia diversa de reaccions al·lèrgiques, incloent-hi també pèrdua de memòria. VERDADER

Febre del fenc –> Al·lèrgies produïdes per agents naturals (pol·len).
Bronquitis, Faringitis (inflamació de les vies respiratòries) –> Substàncies irritants del tracte respiratori (fum del tabac, clor).
Asbestosi i Silicosi –> Fibres d'amiant.
Rinitis i al·lèrgia a la pols –> Mudes i excrements dels àcars dermatofagoides.

Les reaccions produïdes per sensibilitzants al·lèrgens es divideixen en tres categories principals:

Malalties respiratòries per fibres i partícules: Com l'asbestosi i la silicosi, produïdes per fibres i partícules dipositades al tracte respiratori.
Al·lèrgies i asma laboral: Inclouen rinitis o alveolitis, produïdes per agents naturals i sintètics del lloc de treball.
Reaccions a substàncies irritants: Del tracte respiratori, com per exemple, el fum del tabac, el clor o la pols.

Els efectes comuns són: tos, respiració agitada, bleix, falta d'alè i esternuts.

Aquests són els trets comuns que s'han de manifestar perquè tinguin lloc les malalties respiratòries:

Exposició recurrent: Tant en baixa dosi durant molt de temps, com en dosi alta durant poques vegades.
Susceptibilitat individual: Només la pateixen les persones exposades a l'agent químic determinat.
Sensibilització permanent: Un cop una persona està sensibilitzada, desenvoluparà la malaltia cada vegada que contacti amb l'agent químic determinat, fins i tot a una concentració petita.

Informació a l'envàs: La frase R 42 o la R 42/43.

Les manifestacions cutànies sensibilitzants inclouen:

Inicialment, l'aparició d'un eritema (envermelliment) a la pell.
Posteriorment, pot aparèixer prurit (picor), inflamació, alopècia (pèrdua del pèl) i, en el cas més greu, vesícules o ampolles.

Mitjançant una prova de punció cutània (o prova transdèrmica) es pot valorar i quantificar la reacció al·lèrgica a un determinat agent químic.

Els factors que hem de controlar per evitar o reduir aquest tipus d'al·lèrgies són: