Tractats de Pau de la I Guerra Mundial i Conseqüències

Tractats de Pau de la I Guerra Mundial: Conferència de París

Els 14 punts de Wilson

Al gener de 1918, el president nord-americà Wilson va exposar els 14 punts, els seus objectius eren:

• La supressió de la diplomàcia secreta
• La llibertat de navegació i de comerç internacional
• La reducció d'armaments
• El desmembrament dels vells imperis
• El reconeixement del dret a la independència a les minories ètniques i lingüístiques dels pobles que formaven aquests imperis
• La creació d'una Societat de Nacions, basada en la igualtat entre els estats al marge de la seva potència.

França era la més perjudicada per la destrucció causada pel conflicte, exigia que Alemanya pagués reparacions de guerra i que fos desmembrada.

La Conferència de París (1919-1920)

A la conferència de pau de París (1919-1920) es van elaborar 5 tractats que estipulaven les condicions de la pau i noves fronteres entre els vencedors i els vençuts.

Conseqüències de la guerra

Demogràfiques

Va haver-hi uns 9 milions de morts, 9 milions de ferits i mutilats. Les privacions alimentàries i les mancances sanitàries van facilitar la propagació de la grip de 1918, que va provocar 22 milions de morts en tot el món, 6 milions d'ells europeus.

Econòmiques

La guerra va provocar destruccions en els mitjans de producció i en els transports. Els costos financers de la guerra van resultar més intensos i generalitzats. Els països van incrementar el deute públic intern i van demanar préstecs bancaris a l'exterior, principalment als EUA. La I Guerra Mundial va significar la pèrdua definitiva de l'hegemonia europea en l'economia mundial en benefici dels EUA i el Japó. Els EUA es van convertir en la primera potència econòmica. El Japó va experimentar una notable expansió industrial i comercial. El desenvolupament de la seva flota va incrementar les exportacions i va permetre ampliar mercats al sud-est asiàtic, el Pacífic i la Xina. També va ocupar els territoris alemanys al Pacífic.

Repercussions socials

La postguerra va ser marcada per l'oposició entre els nous rics i els nous pobres. Els nous rics van fer grans fortunes gràcies a la demanda de la guerra, mentre que els altres s'empobrien. Les dones van ocupar els llocs de treball fins aleshores reservats als homes, i es va reprendre la lluita organitzada per aconseguir l'emancipació femenina. L'assoliment més important per a elles va ser el reconeixement del dret de vot.