Tractats de Pau Post I Guerra Mundial i Creació de la SDN

Tractats de Pau i Creació de la SDN

Tractats de Pau

Les potències vencedores (França, Gran Bretanya i Estats Units) van signar els corresponents tractats de pau amb els derrotats. Estats Units va proposar els anomenats 14 punts, basats en el respecte a les nacionalitats, el desarmament i la consolidació de la democràcia. Al final, Anglaterra i França van defensar i imposar els seus interessos particulars.

Tractat de Versalles (1919)

El tractat amb la nova República alemanya va ser el més important de tots. Els seus principals punts van ser:

• Alemanya és declarada culpable de la guerra.
• Alemanya lliura Alsàcia i Lorena a França.
• Alemanya lliura la Posnània a Polònia, que rep el corredor de Danzig (ciutat administrada per la SDN). Prússia Oriental quedava separada de la resta d'Alemanya.
• Repartiment de les colònies alemanyes entre França i Gran Bretanya, que les administraran en nom de la SDN: Camerun (França), Tanganica (Gran Bretanya), Namíbia (Sud-àfrica) i Nova Guinea (Austràlia), etc.
• Pagament de reparacions de guerra. La quantitat es fixa en diverses conferències i negociacions. El percentatge és un 52% per a França, 22% per a Gran Bretanya, 10% per a Itàlia, 10% per a Bèlgica, etc. Els pagaments es realitzaran anualment. La incapacitat de pagament fa que els francesos ocupin les mines del Ruhr el 1923.
• Cessió temporal de les mines del Sarre a França.
• Alemanya només pot tenir un exèrcit de 100.000 homes, amb restriccions en artilleria pesada, marina i aviació de guerra.
• Prohibició d'unificar-se amb Àustria.

Altres Tractats

Altres tractats van suposar pèrdues territorials i limitacions militars:

• Saint Germain amb Àustria, que se separa d'Hongria i perd territoris en favor de Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Itàlia.
• Trianon amb Hongria, que es converteix en república i perd Transsilvània en favor de Romania, Eslovàquia, Croàcia i Eslovènia.
• Neuilly amb Bulgària, que perd territoris en favor de Grècia.
• Sèvres amb l'Imperi Otomà: Turquia perd tots els territoris europeus, excepte la zona de Constantinoble (Istanbul). Egipte es converteix en protectorat britànic; mandats de la SDN com Palestina i Iraq (Gran Bretanya), Síria i Líban (França); independència d'Armènia. El 1923 es proclama la República turca (capital Ankara).

La Societat de Nacions (SDN)

La Societat de Nacions es va crear per garantir la pau en el futur i fomentar la cooperació internacional. La seva seu és Ginebra (Suïssa). Els seus òrgans de govern són l'Assemblea General (representants de tots els estats membres) i el Consell format pels vencedors de la I Guerra Mundial (França, Gran Bretanya, Itàlia i Japó) més 4 membres elegits periòdicament, i un secretariat.

Tasques concretes:

• Supervisar el compliment dels tractats de pau.
• Garantir el desarmament.
• Protegir les minories nacionals.
• Administrar els territoris cedits per Alemanya en forma de mandats (Danzig, Sarre, les colònies africanes i asiàtiques) i Turquia (mandats a França sobre Síria i el Líban i mandats del Regne Unit sobre Mesopotàmia i Palestina).

Crida l'atenció la no presència dels Estats Units i la marginació de l'URSS fins al 1930. Alemanya hi va ingressar el 1926. Es pot considerar un precedent de l'ONU, creada després de la II Guerra Mundial. De fet, es va dissoldre el 1946.