Trajectòries polítiques durant la Guerra Civil Espanyola

Història5 d’abr. 20263,33 KB

Trajectòries polítiques a la zona republicana

Santiago Casares Quiroga (febrer 1936 - juliol 1936)
Diego Martínez Barrios (18-19 juliol 1936)
José Giral (20 juliol - 4 setembre 1936): marcat per les derrotes militars i la necessitat de formar un govern central d'unitat.

Govern d'unitat: integrat per tots els partits i sindicats republicans amb l'objectiu d'anar tots a una.
Ministeri de la Guerra: reservat per a ell mateix (destaca Frederica Montseny a Sanitat).
Objectiu: recuperar els òrgans de poder de l'Estat, tot i les discrepàncies entre comunistes i anarquistes.
Final: dimissió arran dels Fets de Maig de 1937.

Va comptar amb el suport del PSOE de Prieto i el PCE per apartar anarquistes i trotskistes (incloent-hi la detenció i afusellament d'Andreu Nin).

Enfortir l'Estat: supressió del Consell d'Aragó (comitè anarquista influent) i retirada de competències d'ordre públic a la Generalitat.
Potenciar l'Exèrcit Popular: imposició d'una jerarquia disciplinària sota el lema «resistir és vèncer».
Programa dels 13 punts: petició d'amnistia a Franco que incloïa la independència d'Espanya d'ideologies estrangeres, la sortida de militars invasors, la república democràtica, eleccions, llibertats regionals, drets dels treballadors i un exèrcit no ideològic.
Reducció del programa: finalment es va reduir a tres punts (alliberar Espanya de militars invasors, no represàlies i règim democràtic), però Franco els va rebutjar.

Tot i que ningú discutia la primacia militar de Franco, el terreny polític presentava discrepàncies i divisions:

FE-JONS: de caràcter totalitari i antimonàrquic, liderada per Manuel Hedilla. Es va produir una divisió interna entre els qui volien la unificació amb els carlistes (Dàvila) i els qui volien mantenir-se independents (Hedilla), fet que va derivar en enfrontaments a Salamanca l'abril de 1937.
Comunió Tradicionalista (branca carlina): liderada per Xavier de Borbó-Parma.
CEDA-Renovación Española: sector monàrquic i conservador (Gil-Robles, Alfons XIII).

Partit únic: creació de la FET de las JONS, el partit del règim, que integrava també el tradicionalisme.
Consolidació del poder: Franco va nomenar Hedilla secretari del partit únic, però aquest va renunciar i va ser condemnat a mort.
Depuració: els carlins que no van acceptar la unificació van ser expulsats (Xavier de Borbó-Parma va ser obligat a marxar d'Espanya) i Gil-Robles va quedar apartat del poder.
Poder absolut: Franco va tancar el cercle de poder esdevenint Generalíssim, Cap d'Estat i líder del partit únic.