Transcripció d'ADN a ARN: Procés i Tipus en Procariotes i Eucariotes
La transcripció és el pas d’una seqüència d’ADN a una d’ARN (missatger, ribosòmic...). És imprescindible la intervenció de l’ADN, de ribonucleòtids, les RNA-polimerases i cofactors.
Transcripció en procariotes: Només tenen un tipus d’RNA-polimerasa i distingim les següents fases: A la unitat de transcripció hi ha una regió d’ADN que no es transcriu, el promotor, que determina quina cadena ha de ser transcrita i, a vegades, és comú a diversos gens. L’RNA-polimerasa es fixa sobre el promotor (a una seqüència de consens) i s’inicia la síntesi d’un filament d’ARN seguint un filament d’ADN (el filament patró). El filament creix a raó de 40 nucleòtids/segon, creixent la nova cadena en sentit 5’ a 3’. L’RNA-polimerasa arriba a la seqüència anomenada terminador, on es para i torna a formar la doble hèlix. L’ARNm no presenta maduració; en canvi, si és ARNt o ARNr, presenta un procés de tall i empalmament dels fragments finals.
Transcripció en eucariotes: Tenen 3 tipus d’RNA-polimerasa, en funció del tipus d’ARN a sintetitzar. Tots els tipus presenten maduració, ja que hi ha seqüències sense informació (introns) i seqüències amb informació (exons). La presència d’histones està relacionada directament amb l’activitat de la zona a transcriure, ja que una zona d’un ús molt freqüent presenta l’ADN estès i una amb poca transcripció es troba més compactada. Les fases són les següents: L’RNA-polimerasa II es fixa al promotor, que consta de dos senyals de consens: la CAAT i la TATA, a diferents distàncies del punt d’inici. Abans de fixar la RNA-polimerasa II, s’han de fixar els anomenats factors de transcripció i el conjunt rebrà el nom de complex d’iniciació de la transcripció. El procés comença i s’afegeix una caputxa m7 Gppp al 5’ (metilguanosinatrifosfat invertida). El procés finalitza quan s’arriba a la seqüència TTATTT de l’ADN. Tot seguit, la poli-A-polimerasa afegeix a l’extrem 3’ uns 200 ribonucleòtids d’adenina (la cua poli-A) i ja tenim el transcrit primari o pre-ARNm. La maduració es dona al nucli, mitjançant l’enzim ribonucleoproteïna petita nuclear (RNPpm), un complex de proteïnes i RNPpm. Diversos d’aquests enzims s’agrupen formant un spliceosoma, que elimina els introns mitjançant una complementarietat i unes RNA-lligases que empalmen els exons.