Transformació de l'agricultura a Espanya: del camp al mercat

De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat

De l'economia de subsistència a l'economia de mercat

Durant el segle XIX, la utilització de noves tècniques agrícoles, com la rotació triennal, va permetre augmentar la producció agrària. Els grans propietaris obtenien diners gràcies a la venda de productes o als arrendaments i, d'aquesta manera, van iniciar un procés de concentració de capital que després invertien en la indústria.

A mesura que la indústria es desenvolupava i les ciutats creixien, va augmentar la demanda d'aliments. Els pagesos van deixar de fabricar-se la roba o els mobles i, per adquirir aquests nous productes, necessitaven diners que obtenien venent les collites al mercat. Progressivament, el sector agrari va entrar en l'economia de mercat, on el pagès és alhora venedor i comprador.

Actualment, a Espanya, l'agricultor ha abandonat gairebé del tot l'agricultura tradicional destinada a l'autoconsum (economia de subsistència) i dedica la producció al mercat. Això ha provocat una transformació notable de la població rural.

La capitalització del camp

Al segle XIX, quan la indústria va necessitar mà d'obra i el ferrocarril va facilitar les comunicacions, es va iniciar un procés d'èxode rural.

Per adaptar-se a les exigències de l’economia de mercat, els agricultors van adoptar noves tecnologies i van fer un esforç de capitalització per:

• Augmentar la superfície de regadiu.
• Comprar maquinària.
• Millorar les instal·lacions.

Població rural i població agrària

A partir de les darreres dècades del segle XX, es va produir un cert èxode urbà: moltes ciutats van perdre població en favor dels municipis rurals. Aquesta nova població resident, juntament amb els visitants urbans, va afavorir la creació d'activitats no agrícoles. Això obliga a diferenciar entre població rural (la que viu en una zona rural, encara que treballi en el sector secundari o terciari) i població agrària (la que treballa en el sector primari).

Contràriament al que passava fins feia poc, les estadístiques mostren un cert augment de la població activa agrària jove, tot i que continua predominant la població de més de 40 anys. Molts joves abandonen el sector agrari per treballar en la construcció o altres serveis, un procés que afecta fins i tot les zones rurals més aïllades.

El treball agrari a Espanya

Les finques petites i mitjanes solen ser explotacions familiars, amb un o diversos assalariats fixos. La feina de les dones pageses sovint no apareix comptabilitzada a les estadístiques i, en el millor dels casos, es considera ajuda familiar a temps parcial.

Generalment, el petit propietari treballa al camp a temps parcial, combinant les tasques agrícoles amb una feina a la indústria, la construcció o els serveis. En canvi, a les finques grans augmenta la gestió directa i disminueixen la parceria i l'arrendament. La mecanització ha provocat una disminució dels treballadors fixos i un augment de la demanda de treballadors eventuals.