La Transformació Econòmica i Social d'Espanya i Catalunya (1900-1930)
Transició Demogràfica
L'inici de la transició demogràfica es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat, deguda a la menor incidència de les malalties infeccioses gràcies a la millora dels serveis de neteja. La mort infantil va tenir un retrocés notable i l'esperança mitjana de vida va augmentar.
A partir de la segona dècada del segle XX es va anar produint a poc a poc un descens de la natalitat com a conseqüència d'uns nivells més alts d'urbanització i racionalitat en la planificació familiar. Catalunya va tenir una davallada molt notable de la mortalitat i un descens més lleuger de la natalitat. L'esperança de vida va passar dels 45 anys als 53,8.
Moviments Migratoris
Entre 1900 i 1931, Espanya va tenir un gran creixement de les migracions interiors, que van comportar una redistribució regional de la població i l'arribada d'immigrants a Catalunya. L'emigració a ultramar va assolir un màxim sense precedents.
Causes de l'Emigració
Les causes cal cercar-les en:
- Una economia en què l'ocupació creixia menys que la població per la manca de transformacions econòmiques necessàries durant els decennis inicials del segle.
- El millorament de la navegació.
Hi va haver un augment de les ciutats grans com Madrid i Barcelona. Barcelona va experimentar una transformació de la fisonomia urbana.
La Crisi Agrària
L'economia espanyola va haver de fer front a les conseqüències de la crisi agrària amb una agricultura orientada al conreu de cereals, oliveres i la vinya. La causa de la crisi va ser l'arribada a Europa de productes procedents de països amb agricultura extensiva més competitiva, com a resultat, preus més baixos que els europeus i reducció de temps i costos del transport.
La competència dels cereals estrangers va comportar la baixada dels preus i la caiguda dels beneficis. La crisi cerealista va anar acompanyada d'una crisi de la viticultura, on el conreu de la vinya havia assolit una gran extensió. La mort de les vinyes va iniciar un conflicte entre els rabassaires i els propietaris que es va mantenir viu fins a l'època de la Segona República.
Evolució Agrícola
La crisi agrària es va superar gràcies a noves barreres aranzelàries i al creixement de la producció. Els motors principals van ser:
- Les noves empeltades i la intensificació dels conreus gràcies a l'augment de fertilitzants artificials, la disminució del guaret i l'extensió del regadiu a noves terres.
- La introducció de nous conreus destinats a millorar la producció ramadera, que va permetre incrementar les existències de carn i llet.
La producció de cereals es va consolidar com el conreu principal del camp espanyol. Els conreus més productius, orientats en gran part a l'exportació, i la producció ramadera de carn i llet van augmentar considerablement. Els rendiments escassos en sectors com el cerealístic comportaven preus molt alts a la darreria de la dècada de 1920.
L'agricultura catalana va seguir una evolució semblant a l'espanyola, encara que la productivitat va augmentar una mica més i la reducció de la població agrícola va ser més gran. La producció de cereals va augmentar.
El Camp Espanyol: Problemes Estructurals
Els problemes estaven marcats per l'enorme desigualtat de l'estructura de la propietat de la terra:
- Zones Latifundistes (Extremadura i Andalusia): La immensa majoria de la població posseïa unes condicions de vida pròximes a les de subsistència.
- Zones Minifundistes (Galícia): Només va permetre augmentar la productivitat en termes suficients per garantir la subsistència, però va impedir generar beneficis i modernitzar les explotacions. Molts pagesos van emigrar.
Es va fomentar l'augment del regadiu per millorar la producció, amb la creació de confederacions hidrogràfiques. A principis del segle XX, hi havia una gran quantitat de pagesos sense terra.
Progressió de la Indústria
Va augmentar el pes de la indústria i va minvar la importància del món rural. Entre les causes que van provocar el creixement de l'economia destaca la utilització de noves fonts d'energia, amb la difusió de l'ús de l'electricitat i del petroli. Això va permetre vèncer la manca de fonts d'energia competitives a causa de l'escassa qualitat del carbó autòcton.
L'ús comercial de l'electricitat va permetre mecanitzar progressivament la quasi totalitat de la producció industrial. El progrés de l'electrificació es va produir en dues grans etapes:
- 1880 - 1914: Només enllumenat públic.
- 1914 - 1930: Generalització de l'ús industrial.
A Catalunya, això va comportar la disminució de la dependència energètica del carbó gràcies a la producció d'hidroelectricitat. Al primer terç del segle XX, a Espanya, apareix l'automòbil.
Creixement Industrial
Durant les tres primeres dècades del segle XX, el producte industrial espanyol va augmentar un 60%, amb una taxa de l'1,6%. Catalunya va mantenir la posició central en la indústria fabril espanyola.
Sectors Tradicionals i Noves Indústries
Les indústries tradicionals com l'alimentària i la tèxtil van continuar expandint-se, així com la química. La siderúrgica va créixer considerablement, i es van crear els Altos Hornos de Vizcaya (el complex espanyol més important del segle XX).
Sobresurt la indústria elèctrica, on es va construir un bon nombre de centrals hidroelèctriques i es va crear una xarxa per transportar electricitat. Va tenir un creixement notable la indústria metal·lúrgica, que va tenir en l'automòbil i els electrodomèstics dos sectors en expansió. El sector de la construcció va rebre un gran impuls a partir de la consolidació de la indústria del ciment.
Evolució a Catalunya
La indústria tèxtil va mantenir el predomini, però se'n va reduir el pes específic. La indústria es va diversificar, i les indústries bàsiques (mineria, química, ciment, siderúrgia) van augmentar. L'increment del sector elèctric va ser un dels grans canvis d'aquest període, amb gran inversió estrangera i la instal·lació a Catalunya de les primeres multinacionals. L'increment de la renda espanyola va contribuir a augmentar la demanda i el comerç amb la resta d'Espanya es va intensificar. La banca catalana, però, entrava en una crisi profunda.
Millora de les Comunicacions
Els mitjans de transport i els sistemes de comunicació es van transformar i van beneficiar el creixement industrial. Les infraestructures van ser finançades per l'Estat. La xarxa telegràfica va augmentar i va millorar les transmissions.
Evolució de l'Economia
L'economia va augmentar i va comportar un augment de les relacions amb l'exterior i una major vinculació al comerç internacional. El segle XX es va iniciar amb les conseqüències del desastre del 1898, que va posar fi a l'Imperi Espanyol. La crisi es va superar ràpidament i es va produir una inflació baixa, una reducció del deute públic i la repatriació de molts capitals.
La Conjuntura de la Primera Guerra Mundial
La conjuntura de la Primera Guerra Mundial va provocar una expansió econòmica important. L'increment de la demanda exterior va estimular el creixement de la producció. La balança de pagaments espanyola va donar un saldo positiu. El creixement de la demanda va desfermar un procés inflacionista sense precedents.
La fi de la guerra, per tant, la caiguda de la demanda dels països bel·ligerants, va posar fi a l'eufòria econòmica i va desencadenar una forta crisi. Les classes treballadores van haver de fer front a l'augment de la desocupació.
1929: Crisi i Efectes
La depressió econòmica d'abast mundial va ser una conseqüència del crac de la borsa de Nova York a causa de l'enfonsament del valor de les accions. Tot i que hi havia un poc pes del comerç exterior, la crisi internacional va repercutir de manera relativa a Espanya gràcies a la depreciació de la pesseta, perquè va reduir els preus dels productes espanyols en moneda estrangera i va millorar la competitivitat de les exportacions.
Canvis Socials
Es consoliden les noves classes protagonistes, la pagesia es va reduir i el pes social de les noves classes mitjanes urbanes va augmentar.
El Món Rural
El món rural va mantenir una presència important en la vida econòmica i social. Al primer terç del segle XX, a Catalunya, aquesta presència era menor a causa del creixement urbà i la reducció de la població agrària.
Grans Propietaris Rurals
S'hi poden distingir:
- L'antiga oligarquia: No va desaparèixer amb el procés industrialitzador, sinó que va ampliar el seu patrimoni.
- La nova burgesia agrària: Propietària de grans empreses, va adquirir patrimonis rurals importants per diversificar inversions i rendes.
La Pagesia
Els pagesos tenien diferències notables segons la seva relació amb la possessió de la terra:
- Propietaris: Mitjans i petits.
- Arrendataris: En condicions diverses.
- Jornalers: Alguns eren temporers.
La seva situació depenia de les formes de propietat existents: a Galícia, els sots-arrendaments; a Extremadura i Andalusia, predominava el latifundisme, amb condicions molt precàries.
Vocabulari Clau
Agricultura Extensiva
És un sistema de producció agroramader que procura cultivar grans extensions de terra incorporant els mínims d'insums de treball, capital i fertilitzants en relació a la superfície de terra que està conreant o al ramat que utilitza.
Agricultura Intensiva
És un sistema de producció agrícola-ramader caracteritzat pels alts inputs de capital i de treball o l'alt ús de tecnologies com agroquímics en relació a la unitat de superfície de terra o al nombre d'animals.
Rabassaire
Membre de la Unió d'Arrendadors i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya.
Fil·loxera
És un petit insecte emparentat amb el pugó que ataca la vinya.
Monopoli
És una situació de privilegi legal o fallida de mercat en la qual, per a una indústria, hi ha un únic proveïdor d'un producte, un bé, un recurs o un servei determinat.
Campsa
Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A., una empresa espanyola creada el 1927.