Transformació Urbana: Ciutats Industrials vs. Postindustrials
La Ciutat Industrial
La industrialització permet una expansió de les ciutats industrialitzades, al temps que marca l'inici de la decadència d'altres. Aquest creixement és conseqüència de la irrupció fabril i la creació de nous terrenys per a aquestes fàbriques. També s'explica per l'arribada de grans quantitats de població immigrant, la segregació per zones de les activitats i els grups socials, i l'expansió territorial que obliga a enderrocar muralles i urbanitzar tot el territori.
La ciutat industrial al segle XX va experimentar un creixement descontrolat. A Espanya, la gran majoria de la població va deixar de ser rural, apareixent la conurbació i l'àrea metropolitana. Ambdues busquen una planificació més gran i permeten una major participació ciutadana.
La Ciutat Postindustrial
A l'actual fase del sistema capitalista, al segle XX, s'ha reordenat l'espai i les funcions de les ciutats. El centre de les ciutats, recuperat o en procés de recuperació, es destina a funcions administratives, polítiques, locals, és a dir, a ser un parc temàtic turístic i cultural per atraure turisme.
Aquesta situació ha obligat a ocupar el centre amb activitats del sector serveis i ha provocat que les ciutats desplacin la seva influència a l'exterior dels seus límits. És en aquest moment quan es consolida la creació d'àrees i regions metropolitanes que abasten tota la conurbació d'una ciutat.
A Espanya, aquesta evolució presenta dades classificatòries rellevants: Barcelona, Madrid, València, Màlaga, Sevilla i Bilbao ocupen el 2% del territori i concentren el 66% de la població. Madrid i Barcelona representen, per si soles, el 20% del total de la població espanyola.
És possible que àrees tan petites generin una influència destacada perquè la deslocalització industrial i el control de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) permeten ordenar moltes activitats que poden desplaçar-se. L'aplicació a aquestes àrees de l'economia global ha donat lloc a l'aparició de ciutats globals, que funcionen exclusivament com a centres de decisió a nivell productiu i financer.
Aquestes ciutats globals exigeixen una nova implantació d'infraestructures de transport, connexió a la xarxa internacional de transports, una bona imatge internacional i el manteniment de la competitivitat entre ciutats mitjançant esdeveniments com museus, concerts, etc.