Transformació urbana i industrial a Espanya

Geografia2,43 KB

Gentrificació

Procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor.

Paisatges agraris

Atlàntic

Predomini explotacions ramaderes, Presència de petita explotació

D'interior

Grans explotacions cerealistes, Ramaderia extensiva i intensiva

Mediterrani

Trilogia mediterrània en secà, Agricultura intensiva de regadiu, Desenvolupament ramader a la rodalia de grans àrees urbanes

De muntanya

Agricultura condicionada pels factors físics, Ramaderia extensiva

Insular canari

Agricultura destinada a les exportacions, Ramaderia cabruna i ovina de caire tradicional.

Industrialització espanyola

Espanya no desenvolupa a nivell notable fins a la segona meitat del segle XX. La indústria espanyola de 1900 va iniciar tímidament el 1830 gràcies a uns pocs empresaris. De 1939 a 1959, imposició d'autarquia, que consistia en l'autoabastiment i en la reducció al mínim dels intercanvis amb l'exterior.

Crisi industrial

Els anys 70 coincideixen amb 3 factors: Crisi mundial, Situació industrial deficient i crisi política del final de la dictadura franquista i transició a la democràcia. La crisi es va manifestar en una inflació galopant per la pujada de salaris i del petroli, així com l'encariment dels preus dels productes industrials. El pas següent va ser la caiguda de la demanda interior i les exportacions per la manca de competitivitat. La solució va arribar als primers anys de la dècada de 80 amb el desenvolupament industrial i la creació de l'Institut de la Petita i Mitjana Empresa Industrial. Mesures importants van ser la reconversió dels sectors menys productius, com la siderúrgia i altres indústries, i l'eliminació d'empreses amb demanda insuficient, com les indústries de línia blanca d'electrodomèstics i les tèxtils de calçat, per la forta competència dels països de la nova industrialització.

Conreus

Secà

Els conreus més estesos són els cereals, la vinya i les oliveres.

Regadiu

Sobresurt la producció frutícola i l'horticultura. Els fruiters cítrics aconsegueixen un gran rendiment per hectàrea conreada. Les hortalisses es conreen a la zona mediterrània, on poden produir unes quantes collites a l'any.

Descarregar

PDF Word HTML