Transformacions econòmiques del segle XVIII
Les transformacions econòmiques del s. XVIII
El creixement demogràfic
Europa: Segle demogràfic caracteritzat pel creixement de la població, degut al descens de la mortalitat, la millora de les tècniques agrícoles i una llarga època de pau.
Espanya: Augment de la població de 7 milions a 10 milions d'habitants degut a l'alta natalitat, malgrat que la mortalitat era elevada. Els Borbons adopten mesures poblacionistes (incentius a les famílies nombroses...). El creixement de la població espanyola va ser limitat per les crisis de subsistència, és a dir, la falta d'aliments provocava fams que disminuïen la població i consumien els excedents dels anys de bones collites.
Catalunya: Regió perifèrica amb un dels creixements demogràfics més grans. La població es va doblar entre el 1717 i el 1787 i es va situar entre les més altes d'Espanya, però no de manera uniforme a totes les comarques, ja que les de la costa van augmentar més que les de l'interior.
El sector agrari
Les reformes de Carles III no van resoldre la tensió provocada per l'augment de la població, superior a l'oferta d'aliments, i a les condicions climàtiques i agronòmiques desfavorables.
L'increment de la població per l'augment de la superfície conreada no era possible a la gran part d'Espanya, perquè hi havia terra que estava amortitzada, les rendes dels pagesos havien de dedicar-se al pagament de càrregues senyorials i l'escassetat de terres obligava a conrear les pitjors, amb rendiments escassos.
No obstant això, es van fer millores agràries com el conreu de blat de moro a la cornisa cantàbrica.
Catalunya: Els canvis van assolir més amplitud degut a l'existència d'un tipus de contracte agrari que permetia als pagesos utilitzar els estalvis obtinguts de la venda dels productes en l'especialització i modernització de les explotacions. Es van conrear terres ermes (plantar vinya), va créixer el regadiu i petites zones d'horta, es van augmentar els ramats i es va iniciar l'aprofitament de fems com a adob. S'alternava el conreu de cereals amb llegums.
La producció vitivinícola va ser el producte més important.
L'impuls de les manufactures
S'impulsa la creació de manufactures per superar les limitacions gremials, augmentar la producció i posar fre a les importacions de productes de luxe. Es creen les fàbriques reials, de baixa rendibilitat, que orienten la seva política a l'impuls de manufactures privades (seda a València).
Catalunya: El sector tèxtil va assolir una importància enorme degut a la demanda de teixits pel creixement de la renda dels pagesos. La indústria tèxtil cotonera s'inicia a Barcelona i es va expandir cap a l'interior i la costa, en establiments que ben aviat van rebre el nom de fàbriques per la concentració de mà d'obra i divisió del treball. Fabricaven les anomenades "indianes", teles lleugeres de cotó estampades. La indústria de la llana es va orientar a la producció de roba de qualitat a les ciutats de Terrassa, Igualada i Olot.
El comerç amb Amèrica va permetre obtenir bon preu del cotó.
La liberalització del comerç
Els Borbons, i especialment Carles III, van reorganitzar el comerç amb les colònies d'Amèrica amb el tradicional sistema de flotes que partien de Sevilla i de Cadis, que monopolitzaven el comerç americà. La corona patrocinava la fundació de companyies comercials i els atorgava privilegis. El sistema va fracassar per la competència estrangera i la pirateria. Aquest fracàs va dur a la liberalització del comerç amb Amèrica i es va establir la lliure comunicació de tots els ports espanyols.
Catalunya: Es va desenvolupar de manera important no tan sols amb la indústria manufacturera tèxtil sinó amb altres sectors dels gremis tradicionals (paper, ferro...).
Els comerciants catalans importaven de les colònies productes d'agricultura tropical i matèries primeres; per finançar el pagament d'aquestes importacions, exportaven productes de fabricació pròpia.
El port de Barcelona, amb l'exportació de productes locals, va generar un creixement econòmic que va repercutir a tota Catalunya.