Transformacions econòmiques durant el franquisme
La política econòmica del franquisme va començar a canviar al 1959, a causa de l'autarquia, el col·lapse econòmic, l'evasió de capitals, una agricultura incapaç d'atendre la demanda nacional i els beneficis de la burgesia que començaven a perillar, provocant fam i penúries. Va haver-hi un canvi de govern amb l'entrada de tecnòcrates per part de l'Opus Dei. Al 1959 es va dur a terme el Pla d'Estabilització amb l'objectiu de reduir la intervenció de l'estat. Es volia estabilitzar l'economia, reduint la inflació, augmentant els tipus d'interès, limitant el crèdit i congelant els sous. Es va liberalitzar l'interior de l'economia, eliminant organismes estatals de regulació i preus fixos. També es va liberalitzar l'exterior de l'economia, eliminant obstacles per a l'entrada de mercaderies i capitals estrangers per facilitar l'exportació.
Pla de desenvolupament econòmic i social de 1964
Els objectius eren millorar l'estructura empresarial sectorial i regional, augmentar la productivitat, reduir els desequilibris regionals i crear pols de desenvolupament. Catalunya va continuar mantenint el seu predomini industrial. Es va produir una dependència del petroli, utilitzant energia nuclear i gas natural. En la política agrària es buscava reduir els minifundis i augmentar els rendiments agraris.
Sector terciari i turisme
Es va produir un procés d'urbanització intens, amb l'augment de les xarxes de distribució i comerç, la millora dels mitjans de transport i comunicació i un augment considerable del pes dels serveis. El boom turístic va comportar ingressos elevats i un augment de l'activitat hotelera.
Conseqüències socials i polítiques
Hi va haver un augment de la població per la baixa mortalitat, alta natalitat i alta esperança de vida. Es va produir un èxode rural cap a les zones urbanes industrials, amb un creixement desordenat de les ciutats i barris perifèrics. Aquesta transformació va augmentar el nivell de vida, però també va generar una forta crisi amb l'augment del preu del petroli al 1973, que va provocar una oposició massiva per part del moviment obrer i conflictes laborals. També es van donar moviments estudiantils democràtics i veïnals, així com crítiques de l'església catòlica a la dictadura i la creació de la UMD per part de l'exèrcit.