La reforma agrària liberal del Segle XIX va suposar l'abolició del règim senyorial i la voluntat de desamortització (compravenda de terres), consolidant la propietat privada.
Els pagesos van donar suport a aquesta reforma per no pagar impostos feudals, i la burgesia hi donava suport per evitar crisis de subsistència.
No obstant això, només podia comprar terres qui tenia diners (nobles i burgesia), per tant, els pagesos van quedar en una situació precària.
Nobles i burgesia no van invertir en maquinària, sinó en l'obtenció de beneficis (economia de mercat).
A Espanya va augmentar la producció perquè es van obrir noves terres (cereals, blat). Van sorgir els minifundis (trossos de conreu petits i insuficients) i els latifundis (grans extensions, però sense inversió).
L'Agricultura a Catalunya
La noblesa era dèbil i es va veure obligada a vendre patrimoni.
Els pagesos van tenir menys impostos i contractes llargs.
La vinya va generar molts diners, amb monocultius vinícoles. La plaga a França va afectar la producció de vi, i Catalunya va exportar-ne.
Demografia i Societat
Evolució Demogràfica a Espanya
Creixement baix perquè la natalitat i la mortalitat eren altes, amb deficiències en alimentació, higiene i sanitat.
Urbanització lenta, èxode rural limitat (a Madrid per motius polítics o a Barcelona per la indústria).
Emigració a Sud-amèrica (gallecs, asturians, canaris, catalans a Mèxic, Brasil, Argentina, amb vaixell de vapor).
Evolució Demogràfica a Catalunya
Creixement diferent: Barcelona va doblar els seus habitants gràcies a la industrialització.
Segona fase demogràfica amb menys mortalitat i millores sanitàries, alimentàries i higièniques.
Urbanització més elevada, amb més migracions interiors cap a la costa.
Industrialització a Espanya i Catalunya
La Indústria a Espanya
Desenvolupament lent perquè era una economia agrària i amb poca indústria.
Excepcions: indústria tèxtil a Catalunya i siderúrgia al País Basc.
Predominaven les feines a domicili, els tallers i l'agricultura (indústria agroalimentària).
La Indústria Tèxtil a Catalunya
Basada en el cotó.
Poca mà d'obra per les guerres i sous alts, per tant, es va invertir en màquines (amb beneficis agrícoles i del comerç).
Fases de la Indústria Tèxtil Catalana
Primera Fase (1830-1861): Filatures
Crisi del cotó a causa de la "fam de cotó" (Guerra de Secessió Americana).
Segona Fase (a partir de 1874): Mecanització del Teixit
Es va substituir el carbó per energia hidràulica dels rius, fet que va propiciar el sorgiment de les colònies industrials.
Limitacions de la Indústria Catalana
Poc carbó.
Dependència del Regne Unit.
Debilitat del mercat espanyol.
La Xarxa Ferroviària Espanyola
Desenvolupament i Fases del Ferrocarril
La Llei General de Ferrocarrils es va aprovar el 1855.
Primeres línies: Barcelona-Mataró (1848) i Madrid-Aranjuez (1851).
Fases de Construcció de la Xarxa
Primera Gran Expansió Ferroviària
Construcció de les primeres línies amb molt capital.
Crisi Financera i Paralització
Paralització de la construcció per poca rendibilitat.
Nova Etapa Constructiva
Després de la crisi, es va completar el traçat paralitzat.
Efectes Econòmics i Característiques
Consolidació de l'estructura radial de la xarxa, centrada a Madrid.
Ample de via més gran que a Europa.
No es van aplicar aranzels duaners a les companyies constructores.
El Mercat Interior i Exterior Espanyol
El Mercat Interior
Es van suprimir obstacles per a la circulació de mercaderies i el mercat nacional (impostos de pas, taxes, etc.).
El ferrocarril va afavorir les comunicacions, però hi va haver manca de demanda.
El Mercat Exterior
Primera Etapa (1815-1850): Exportacions
Exportacions moderades d'oli i vi.
Segona Expansió (1850-1900): Minerals i Agraris
Gran expansió d'exportacions de minerals i productes agraris.
La pèrdua de les colònies va afectar aquest mercat.
