Transformacions Socials i Econòmiques del Segle XIX

La Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ser un període històric a la segona meitat del segle XVIII. Primer a Anglaterra, i després a la resta d'Europa continental (França, Bèlgica, Holanda i Alemanya) i els EUA, es va produir un conjunt de transformacions socioeconòmiques, tecnològiques i culturals. La revolució va ser un canvi, una transformació dels sistemes de producció de béns. Les màquines van substituir el treball manual i els obrers es van concentrar en grans fàbriques, amb una creixent divisió del treball. L'artesà va donar pas a l'obrer especialitzat en una única tasca del procés productiu, i aquesta especialització laboral va augmentar la productivitat. Per aquest motiu, van baixar els costos de fabricació i els preus dels productes es van fer accessibles a gairebé tota la població. La industrialització o progrés de la Revolució Industrial va donar pas al capitalisme. Va aparèixer una nova classe: el proletariat. A finals del segle XIX, va sorgir la Segona Revolució Industrial.

Sistemes de producció a la Revolució Industrial

En la Revolució Industrial va haver-hi un període de transició entre el model de producció tradicional i el fabril:

• Putting-out system: Un sistema de producció que va aparèixer durant el període de transició del sistema artesanal al sistema industrial. Consistia en la producció per part dels camperols per a burgesos. Els camperols produïen la matèria primera i instruments dels burgesos, a temps parcial, i cobraven per unitat produïda.
• Domestic-system: Un sistema de producció que va aparèixer en el període de transició del sistema artesanal al sistema industrial. El burgès comprava els productes al camperol, però el camperol era el propietari tant de les eines com de la matèria primera.

Causes de la Revolució Industrial

Les causes de la Revolució Industrial van ser: la revolució demogràfica, la revolució agrícola, una nova mentalitat, la revolució tecnològica (tèxtil i siderúrgia), la revolució dels transports, l'increment del comerç i el desenvolupament del sistema financer.

Canvis i Moviments Socials

El moviment obrer va començar amb l'anomenat "socialisme utòpic", un socialisme real que podia aconseguir una doctrina. Dins del moviment obrer van aparèixer dues doctrines o ideologies: el marxisme i l'anarquisme.

El Marxisme

El marxisme (primer socialisme científic) va ser una ideologia recollida i definida en el llibre titulat "El manifest comunista", redactat pels pensadors Karl Marx i Friedrich Engels. Aquests defensaven la constitució d'una societat igualitària i justa. Per aconseguir-la, van fer tres estudis:

• Estudi del passat: Els marxistes expliquen que la història de la humanitat és la història d'una lluita de classes, en la qual una minoria sempre domina la majoria.
• Estudi del present: La burgesia abusava del proletariat perquè s'apoderava de la plusvàlua (lluita contínua on manen els burgesos).
• Estudi del futur: Els treballadors, per acabar amb les desigualtats, s'havien d'apoderar de l'estat i establir la dictadura del proletariat.

Comparació entre Marxisme i Anarquisme

Marxisme: Els dos ideòlegs d'aquesta ideologia van ser Karl Marx i Friedrich Engels, els quals van defensar que, per a construir una societat igualitària, el proletariat havia de prendre el poder de l'estat mitjançant una revolució. Per a realitzar aquesta revolució, els proletaris havien d'estar organitzats en partits polítics (per governar). Una vegada aquest partit tingués el govern, faria la dictadura del proletariat (organització vertical i rígida, estat centralitzat, economia planificada).