Transformacions socials i migracions a l'Espanya del segle XX

Història2,49 KB

Les migracions interiors al segle XX

Durant el segle XX, Espanya va viure importants moviments migratoris motivats pel creixement demogràfic i la modernització agrícola, que van expulsar molts pagesos cap a les ciutats industrials. Aquesta emigració, sobretot des de regions com Andalusia, Extremadura, Múrcia, Castella i Lleó i la Manxa, va ser massiva entre 1962 i 1973. Quatre milions de persones van canviar de residència, concentrant-se principalment a zones com Madrid, Catalunya, el País Basc i València.

A Catalunya, particularment, l'augment va ser pronunciat, amb 1,8 milions d'immigrants entre 1940 i 1975, fet que va provocar desequilibris territorials i va caracteritzar l'urbanisme amb la creació de barris precaris.

Canvis en l'estructura social i laboral

A nivell social, es van experimentar canvis importants en la distribució sectorial de la població activa:

  • Reducció del sector agrícola.
  • Augment del sector industrial i dels serveis.
  • Increment d'obrers industrials.
  • Sorgiment de classes mitjanes i d'una nova burgesia urbana.
  • Augment dels funcionaris de l'Estat.

La transformació cap a la societat de consum

L'expansió econòmica va transformar profundament la societat, permetent l'entrada a la societat de consum i popularitzant l'automòbil, com el mític Seat 600. L'educació va millorar considerablement amb reformes i es va produir una transició de la família extensa a la nuclear. Les dones van començar a integrar-se en el món laboral i educatiu, impulsant el moviment feminista. Paral·lelament, l'Església es va allunyar del règim i es va alinear amb sectors que reclamaven la democratització, estimulant una nova oposició.

Vella i nova oposició

A partir de la dècada dels 60, els treballadors van protagonitzar una intensificació dels conflictes laborals, amb un notable augment de les vagues i les reivindicacions obreres:

  • Vaga de miners a Astúries (1962): amb la participació de prop de mig milió d'obrers.
  • Sindicats independents: aparició de les Comissions Obreres (CCOO) a Barcelona i la Unió Sindical Obrera (USO).
  • Moviment estudiantil: creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants a la Universitat de Barcelona.
  • Moviments veïnals: organització en barris populars per millorar les condicions de vida.

Descarregar

PDF Word HTML