Transformacions Socials i Orígens del Moviment Obrer al Segle XIX
Transformacions Socials i Orígens del Moviment Obrer
Desenvolupament de la Cultura Urbana
Causes del Desenvolupament Urbà
- Creixement de les ciutats urbanes.
Funcions Concentrades a les Ciutats
- Ensenyament superior i de més qualitat.
- Premsa i centres culturals.
- Dinamisme econòmic.
- Professions liberals, etc.
Característiques de la Vida Urbana
- Vida més secularitzada.
- Família nuclear.
- Treball femení.
- Desig de benestar material.
- Estimació del progrés i la democràcia.
Contrast amb la Societat Rural Tradicional
- Formes de vida tradicionals.
- Analfabetisme.
- Importància de la religió.
- Família patriarcal i clientelisme (caciquisme).
Constitució dels Grups Socials per Riquesa
La Burgesia i les Classes Dirigents
- Alta noblesa: Gran propietària; manté influència política i social.
- Petita noblesa (hidalgos): Acaben barrejats amb les classes populars.
- Alta burgesia: Vinculada amb negocis, comerç, banca i capital estranger.
- Classes mitjanes: Petits fabricants, propietaris mitjans de terres, professionals liberals, funcionaris.
Les Classes Populars
- Artesans: (Fusters, sabaters, etc.) i grups de treballadors urbans.
- Pagesos: (Petits propietaris, jornalers, arrendataris).
- Proletariat: Condicions de vida i treball dolentes.
El Nou Grup Dirigent (Alta Burgesia + Alta Noblesa)
- Riquesa en propietats rurals i urbanes.
- Relació amb capital estranger.
- Inversió en deute públic i ferrocarrils.
- Rendista, però no immobilista.
Dissolució dels Estaments Privilegiats
- Pèrdua de privilegis per part de la noblesa i el clergat.
- Igualtat legal de tots els ciutadans.
Les Primeres Organitzacions Obreres
Condicions de Vida i Treball dels Obrers Industrials
La Duresa de la Vida Obrera
- Habitatge poc digne.
- Dieta desequilibrada.
- Jornades laborals llargues.
- Accidents laborals freqüents.
- Treball infantil.
- Necessitat de beneficència (atur/malaltia).
- Elevat índex de mortalitat i poca esperança de vida.
La Resposta Obrera: Acció Social
Actuació social des d'un principi.
Formes d'Organització i Lluita
- Destrucció de màquines (ludisme) per garantir la supervivència del proletariat (ex: Fàbrica Bonaplata, 1835).
- Associacions culturals i recreatives (Catalunya, València, Salamanca i Madrid).
- Mutualitats o societats de socors mutus (legals des de 1839).
- Associació de Teixidors de Barcelona (reivindicacions laborals: pujada de salari, condicions laborals, reducció de jornada, etc.).
- Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona (mutualista: atur forçós, malaltia, invalidesa, etc.).
Influències Ideològiques
- Socialisme utòpic: Cabet i Fourier (anys 1830: Abreu a Cadis, Cámara i Garrido a Madrid, Monturiol a Barcelona, etc.).
- Partit Demòcrata: (Abdó Terrades, Pi i Maragall), sobretot a partir del Bienni Progressista.
- Premsa obrera: Difon les noves ideologies.
- Cooperativisme catòlic: Després de 1860, Cercles Obrers Catòlics (Manresa).
Fets Destacats en la Lluita Obrera
- Vagues dels anys 1840-1850 (govern d'Espartero) fins que els patrons aconsegueixen la prohibició.
- Ampliació i radicalització aprofitant la llibertat del Bienni Progressista (1855: primera vaga general).
Acompanyament de Lluites Pageses
- Lluites pageses i revoltes agràries (ex: crema de collites el 1840, revoltes el 1855 i 1861).