Transformacions Socials i Polítiques (1931-1936)
La Reforma Agrària i el conflicte social
La primera reforma va ser l'agrària, els objectius de la qual eren acabar amb el latifundisme, repartir terres entre els petits camperols sense terres i convertir-los en petits propietaris, modernitzar l'agricultura i millorar la situació social dels agricultors. Per a això, es van imposar les següents reformes: l'expropiació amb indemnització de les grans propietats no explotades directament i l'assentament en elles dels camperols sense terra.
Però això no va tenir molt bons resultats a causa de la lentitud i dificultat burocràtica, la complexitat de la llei, la falta dels recursos de l'organisme responsable i la resistència dels propietaris. Les conseqüències van suposar un conflicte social que va produir, per part dels anarquistes, l'ocupació de finques i l'enfrontament amb la Guàrdia Civil i, per part de la UGT, les revoltes camperoles de Castilblanco. Els fets de Casas Viejas van produir la dimissió d'Azaña i es van produir unes eleccions anticipades, però, tot i això, els grans propietaris van donar suport a grups d'extrema dreta.
La Reforma Educativa: laïcisme i escolarització
La reforma educativa tenia els objectius de fomentar l'ensenyament laic, establir un ensenyament primari obligatori i gratuït, finançat i organitzat per l'Estat. Es van construir escoles amb l'ajuda dels ajuntaments i es va prohibir a les ordes religioses impartir ensenyaments, però tot va acabar amb problemes per la falta d'infraestructura i de personal docent.
La Reforma Religiosa i la Llei de Congregacions
La reforma religiosa consistia en el fet que la Constitució estipulava la laïcitat de l'Estat, la llibertat de culte, la supressió del pressupost a l'Església i es reconeixia el matrimoni civil, el divorci i la secularització dels cementiris. El govern va prohibir a les ordes religioses impartir ensenyaments i va promulgar la Llei de Congregacions (maig de 1933), la qual va limitar la possessió de béns a les comunitats religioses i la possibilitat de dissoldre ordes religioses que fossin perilloses per a l'Estat.
La Reforma de l'Estat i les Autonomies
La reforma de l'estat centralista va consistir en el fet que l'estat integral compatibilitzava amb les autonomies regionals. Les Corts van aprovar els Estatuts d'Autonomia:
- A Catalunya, l'any 1932.
- Al País Basc, l'octubre de 1936, un cop iniciada la Guerra Civil.
- A Galícia, no es va poder dur a terme a causa de l'esclat de la guerra.
Les Reformes Laborals de Largo Caballero
I, per últim, les reformes laborals impulsades per Francisco Largo Caballero, amb les quals es va aprovar la Llei de Contractes de Treball, que regulava la negociació col·lectiva, la llei de Jurats Mixtos, la creació d'assegurances socials, la setmana laboral de 40 hores, l'augment de salaris i la reducció de la jornada laboral dels treballadors del camp.